Últim brunch de l'any

Com que tots marxem a casa per Nadal (nosaltres ho fem d'aquí menys de 24h), ahir vam anar a celebrar l'últim brunch de l'any. Aquesta vegada vam anar al Gladstone hotel. Un cop més, una experiència molt agradable al paladar (sempre i quan t'agradi el menú típic de brunch)

1era tempesta de neu

S'ha fet esperar però al final ha arribat la primera tempesta de l'any (bé, en el moment d'escriure aquesta entrada, una segona més petita també ha passat).

El resultat? doncs 30 cm de neu als carres, caos circulatori, vols cancelats i el riu que passa pel costat de casa nostre completament glaçat.

Ara bé, tot i el dramatisme de les notícies (s'ha de vendre) m'ha fet gràcia veure l'assenyats que són els comentaris d'opinió que deixa la gent (sobretot en comparació amb els de casa nostra que invariablement sempre deriven cap a discusions nacionalistes per les dues bandes). En resum el què tots diuen és: 1 - Estàs a Canadà i això és normal, 2- Com que és normal has de comptar amb aquestes coses i agafar-te-les amb calma.

Un cop la tempesta va passar, la ciutat es va omplir de màquines llevaneus (de totes mides i tipus) per començar a netejar els carrers i espargir la sal.

Paella (II)

La paella va ser tot un èxit i vam aconseguir convertir tots els convidats a la "secta paellera".

Primer van poder tostar la gran paella de marisc

i tot seguit la paella de carn ("a cual mejor")



tot això complementat amb uns musclos al vapor
i selecció d'embotits ibèrics (manxego, xoriço, perni salat,...)

no és d'estranyar que tots ells (i els que no cabien a la foto) estiguin esperant la propera sessió paellera :-)

Ball de bastons

Avui per casualitat ens hem trobat amb una exhibició de ball de bastons a la canadenca. La veritat és que, ingenuament, em pensava que això només ho fèiem vosaltres però veig que no. Els balls erem semblants als què veiem a casa (suposo que de fet els moviments que pots fer amb dos pals a les mans són limitats) però potser una mica més lents.

Qualsevol dia em trobo una sardana

Festa a l'escocesa

Fa un parell de caps de setmana vam celebrar una festa Escocesa. En Greg i la Cara (els escocesos del grup) van preparar tot d'aperitius que representaven, en gran part, els plats més típics d’Escòcia. Exquisit!!!!

Ara, el que més em va agradar va ser l’atrezzo de l’amfitrió.

Una festa molt ben ambientada. (Noteu el ganivet ficat en el mitjó de la cama esquerra...... Cuidant tots els detalls!!!!!)

Felicitats Neus!

Com que conec prou ma germana com per saber que això li farà molta il·lusió, aprofitem l'ocasió per felicitar-la el dia del seu aniversari (avui en fa 27!, si ja ho sé no ho sembla)

Felicitats Neus!!!

La paella (I)

Després d'assistir a vàries festes culinàries (l'última una dedicada a Escòcia mentre jo estava a Madrid; l'entrada corresponent encara està pendent, eh Marta!! ) vam decidir que avui faríem la nostra pròpia festa culinària.

El plat principal ? paella (el pà amb tomàquet quedava una mica pobre sobretot tenint en compte que aquí de llonganissa de pagès no se'n troba)

Les postres? Bracet de gitano de crema catalana.

... i aquí hem tingut ja el primer contratemps.

Després de dos intents en els què se'ns ha tallat la llet a mig fer la crema hem hagut de substituir la crema per nocilla. No és tant autòctom però és igual de bo.

Seguirem informant.......

Democràcia a Canadà

És curiós veure com a vegades ens considerem part d'un estat de segona categoria (i de fet aquí consideren Espanya com un país tercermundista) però països suposadament tant avançats i democràtics com Canadà fan coses que si hi penses una mica espanten.

M'explico. Fa poc van haver-hi eleccions i el partit conservador va guanyar però sense majoria absoluta. No obstant va formar govern en solitari i va el sue líder es va convertir en el primer ministre.

La setmana passada l'oposició va decidir unir-se en desacord amb les mesures econòmiques que el govern estava prenent per suavitzar la crisis. L'oposició va demanar sotmetre al govern a un vot de confiança (si el govern perdia doncs canvi de govern). Fins aquí tot "normal".

El què ja no és tant normal és la reacció del primer ministre. Per evitar-ho ha anat a veure el governador de canadà (representant de la reina com a màxima autoritat del país) i li va demanar que suspengués el parlament per un parell de mesos a veure si així es calmaven els ànims i passava alguna cosa que trenqués la unitat de l'oposició. Desig concedit. Ara resulta que Canadà es troba sense parlament (amb la paral·lasi que això suposa) per tal d'evitar que el partit del govern se'n vagi a l'oposició.

Segur que tinc una visió molt simplista del procés (no m'interessa tant com per perdre-hi més temps) però no em negareu que és curiós. Imagineu el rei suspenent el parlament espanyol per evitar que en Rajoy pugui guanyar la votació i substituir en Zapatero.

Com es pot dansar amb botes?

Dissabte passat vam fer una sortida noctura al Phoenix Concert Theatre (bona música, 10$ "només" d'entrada i no massa gent, què més es pot demanar?).

De seguida ens vam adonar del primer problema de sortir de nit en un clima fred. En concret hi ha dos problemes: què fem amb els abrics i què fer amb les botes un cop ets dins del local.

La primera part es soluciona fàcil: pagues i el deixes al guardarobes. La solució per la segona encara està per descobrir. Mentrestant algú que tots coneixem va improvitsar una solució creativa

Canvi d'estació

Els colors de la tardor

van deixar pas al fred

i amb ell la neu arribà

Per cert, els què hàgiu vist l'última pel·lícula de Hulk potser reconeixereu aquesta última imatge. Una de les persecucions es va rodar exactament aquí.

"Gluehwein" i "Feuerzangenbowle"

Fa uns dies la Heike ens va enviar un correu on deia:

"és hora d'entrenar-nos pel fosc, fred i llarg hivern canadenc, proposo que vingueu a casa a posar-vos en forma a la menar tradicional alemana: amb "Gluehwein" i "Feuerzangenbowle".

Al principi em vaig espantar una mica, semblava que ens proposava fer una sèrie d'exercicis extenuants. Per sort, una ullada ràpida a la wikipedia em va treure dubtes. La seva recepta per combatre l'hivern consistia en la ingestió de begudes alcohòliques calentes.

En concret, Gluehwein és una beguda que es prepara a base de vi negre amb espècies i una mica de fruita (taronja bàsicament) i que es calenta a foc lent.

Un cop beguts uns quants gotets d'aquest vi calent es passa a la següent fase: Feuerzangenbowle. Es parteix de la beguda anterior però a sobre l'olla es posa un con de sucre (el con no toca el líquid, s'enganxa a la vora de l'olla). Sobre aquest con de sucre es va tirant gotets de rom. Després de cada gotet es crema el rom de forma que el sucre es caramelitza i cau al vi calent de sota. Quan tot el con s'ha desfet ja està tot a punt per veure.

No sóc ningú per jutjar el gust de la beguda però el ritual que s'ha de seguir per preparar-ho tot va ser apassionant i (com podeu veure a la foto) força espectacular. Vaja una mica com un rom cremat preparat a casa.

P.S: Les fotos de la nevada arribaran, una mica de paciència

1a Nevada

Avui ha caigut la primera nevada que ha deixat enfarinat els carrers.

Ens ha fet molta il·lusió veure el canvi en el paisatge però som plenament conscients de què ens queden quatre llargs mesos d'hivern on acabarem fins els .... de neu.

Quin millor moment que aquest per recuperar el gran "diario de un cubano" (versió amb la veu de gomaespuma): diario de un cubano al youtube

i riure del què ens espera ara que encara podem.

Remembrance day

El cap de setmana passat estava caminant pel centre i vaig començar a veure molta gent amb una rosella (o espècie de) a la solapa.

Immediatament em vaig posar alerta intentant veure qui les estava venent pel carrer (per evitar-lo, es clar) però no vaig veure ningú. L'endemà el mateix.

Per fi, però, he descobert el misteri. Ahir es va celebrar el "Remembrance Day" amb el què recorden els "morts per la pàtria" a la primera guerra mundial. Pel motiu que sigui, molta gent (que no havia ni nascut quan va acabar la primera guerra mundial i casi que els seus pares segur que tampoc) ho segueix considerant un acte important i es posen la rosella quan s'acosta el dia. Així a ull, diria que entre un 10 i 20% de la població la portava (que jo trobo que és molt).

En teoria, la rosella s'ha de deixar a l'esglèsia després del memorial que es fa el dia 11.

Curiós.

Consumisme nadalenc

Després de Halloween la ciutat ja s'ha posat en "mode" nadalenc: els llums dels carrers, els aparadors,...

Tot sigui per seguir consumint, ara amb l'excusa del Nadal.

Nit de Halloween

Per acabar de celebrar el Halloween vam tornar al Dakota amb els acompanyants habituals per assistir a un concert doble: deep dark woods i kate maki . Sigui pel cansament, pq sonen pitjor en directe, pq hi havia molta gent o pq estàvem pendent de les disfresses de la gent, la veritat és que no vam estar massa pendents dels concerts (però com sempre, val la pena que si teniu una estona els escolteu una mica).

Parlant de disfresses, la veritat és que, igual que al nostre Carnestoltes, a la nit tots els joves/adults es disfressen i surten de festa. La temàtica de les disfresses és molt variada. Abunden les de terror (per alguna cosa és Halloween) però no falten les de polítics, àngels i supermans.

La Mariana ens va anar de folklòrica

però el triomfador de la nit va ser aquest noi que anava amb un vestit fet a base de bombolles de plàstic (barret i corbata inclosos). Cap noia es resistia a acostar-se i rebentar alguna de les bombolles cosa que li permetia provar sort.

Trick or Treat

La nit del 31 era la nit de Halloween i com tots sabeu és una de les festes més importants de l'any a tota Nord-amèrica (no saben el què es perden sense castanyes ni panellets).

Com acostuma a passar amb les tradicions es celebren més als pobles que a les ciutats. Teniem dubtes sobre què passaria a la nostra zona. Per sort els veïns es van animar i van fer veritables virgueries a l'hora de decorar les façanes (lamentablement les millors les vam veure quan no anàvem amb la càmara).

De totes maneres el què més ens intrigava era veure si a la tarda passarien nens a buscar caramels al crit de "trick or treat" (podríem traduir-ho com "entremaliadura o recompensa"). Ens vam preparar per si de cas:



i, efectivament, a partir de les 6 van començar a venir els nens (i no tant nens) amb bosses (i l'esperança d'omplir-les). Això sí, sobretot pel cas dels nens més petits, els pares estaven aprop, controlant la situació, i és que avui en dia la gent ja no es (ens) fia de ningú.

Pels fans dels óssos rentadors

Com que noten que ve el fred, les nostres "mascotes" cada cop es tornen més atrevides (i més refetones). Per començar, sinó anem ràpids a obrir la porta, intenten entrar per la finestra!! (no es veu massa bé però això de la foto és la finestra de la cuina).

Això sí, segueixen tant juganers com sempre

Mig any a Toronto

Doncs això que ja mig any que estem aquí. Sembla mentida.

Miracle Manna

Aquí també hi ha aquests típics programes de Teletienda on venen de tot. Aquest matí però, han aconseguit sorprendre'm: estaven venent Manà (si el de la Biblia, segons ells seguien les instruccions del llibre de l'èxode per preparar manà autèntic) amb, òbviament, tot un seguit de propietats miraculoses: et feies ric, se't treien tots els mals,... I a sobre podies multiplicar la quantitat de manà a la teva disposició (previo pago d'unes quantes donacions)

Es veu que el venedor (un tal Peter Popoff) és un conegut estafador que s'ha fet millonari amb coses per l'estil (abans es veu que també venia aigua miraculosa). Fascinant.

Percepció tèrmica

Com a Catalunya a l'estiu, els homes del temps diuen dos temperatures .

Els catalans diuen la real (la que marquen els termòmetres) i la que la "sensació de calor" que la gent percep (bàsicament per culpa de la humitat), sempre més alta que l'anterior.

Aquí fan el mateix però amb el fred. Diuen la real i la sensació de fred (en aquest cas per culpa del vent). Per ex. avui estàvem a 2ºC reals però a -2º si tenies en compte el vent

Explosió d'art a Toronto: Nuit Blanche

Degut a les queixes per part d'alguns dels nostres lectors, de la meva manca d'interès en escriure al bloc, "here you go" avui m'he decidit a explicar l'acte que va organitzar l'Scotiabank a Toronto i que portava per nom: Nuit Blanche. La raó per la qual en Jordi no ha escrit aquest "post" abans és perquè estava de congrés (as always) a França.

La Nuit Blanche es va celebrar el primer dissabte d'octubre. I com el seu nom indica, es tractava de passar tota la nit en blanc (des de les 6:30 de la tarda fins les 6:30 del matí) passejant pel "downtown" de Toronto observant i/o participant en les diferents exposicions i representacions artístiques, algunes programades i altres espontànies, dispersades pels carrers de la ciutat.

Un dels actes més impressionants que he viscut des de que hem arribat a Canadà. Va ser ben bé una explosió d'art contemporani. Molts artistes van sortir als carrers de Toronto omplint la ciutat de pintures, llums, música, teatre, circs, dansa, escultures fetes amb els materials més diversos que us pugueu imaginar......... i sobretot de gent!!! molta gent!!! La nit va acabar de donar un toc romàntic i especial a tot plegat.

Aquell cap de setmana jo estava de guàrdia i malauradament vaig haver d'abandonar l'acte poc després de mitja nit. Com a mínim em vaig perdre 3/4 parts de tot el que es feia però vaig gaudir moltíssim del que vaig veure. L'any vinent segur que repeteixo!!!

Oktoberfest

Dilluns va ser el torn de l'Oktoberfest que es celebrava entre les ciutats de Kitchener i Waterloo (dues ciutats a una hora i mitja de Toronto, d'uns 100.000 hab cada una i que han anat creixent fins a trobar-se al mig del no res)

L'Oktoberfest es celebra aquí perquè hi ha una important comunitat alemana vivint en aquestes ciutats. De fet Kitchener es deia New Berlin abans de la primera guerra mundial (després li van canviar el nom per raons òbvies).

Per anar escalfant l'ambient una mica d'ambientació

i una primera demostració pràctica de les danses bàvares a càrrec de l'Anita i un parell d'amics seus que els visitaven aquesta setmana, en Thomas i la Claudia.

Un cop dins una de les carpes on es celebrava la festa més o menys l'esperat: menjar típic alemany (no intentaré reproduir els noms però ja ens entenem, salsitxes i derivats), molta cervesa i com una petita fira pels nens.

Tot això amenitzat amb un grup de dansaires folk que van ser bastant entretinguts de veure

Comiat d'en Jose amb Brunch i a la platja

El dilluns en Jose (l'alicantí de Torrevieja que ha estat amb nosaltres durant els últims tres mesos) va fer les maletes i se'n va tornar cap a casa amb la típica barreja d'alegria i tristesa en aquests casos.

Per acomiadar-lo vam decidir anar a fer un "brunch" a la terrassa del drake hotel . La veritat és que el menjar estava boníssim i oferia força alternatives a les típiques truites/bacon/salsitxes habituals als menús de brunch (ex. original: "pollastre amb gofres").

després del brunch vam pujar tots quatre al descapotable de la Mariana i vam anar a passejar per les platjes de Toronto (és que aquesta ciutat té de tot!).

Veient aquesta foto, qui diria que estic a Toronto i no a la platja de Mataró?

Old Distillery District

Una de les zones de la ciutat que encara no havíem visitat és l'Old Distillery district. Com el seu nom indica a la zona hi havia una fàbrica dedicada la producció de licors. Ara només queda l'estructura de la fàbrica i han aprofitar per remodelar l'interior i omplir, la fàbrica i la zona, de botigues, especialment de botigues d'art i galeries.

Això sí, encara queda un bar (el Mills) que fabrica la seva pròpia cervesa i uns quants vam decidir anar a provar-la (bé, ja sabeu que aquest "vam" no m'inclou a mi).

Es veu que la cervesa és tant bona que fins i tot els galls d'indis s'acosten a provar-la (això sí abans de què els pelin a tots per Thanksgiving)

El vi no es paga a càrrec del projecte

Ahir vam anar a dinar uns quants del departament amb motiu de la visita d'en Richard Paige.

Dues notes curioses del dinar:

- El dinar era només per doctors. Els no doctors només podien venir prèvia petició expressa del seu director. Aquí encara tenen més clar que a casa, que entre un doctor i un no doctor hi ha una diferència abismal

- Cadascú s'havia de pagar el vi i la cervesa. Es veu que hi ha alguna llei absurda (sí, aquí també en tenen moltes d'aquestes) que no permet pagar amb diners provinents del govern canadenc begudes alcohòliques. Tothom a veure aigua. Algú ho entèn?

Toronto Raptors 113 - New York Knicks 111

El dimecres vaig anar a veure el debut (en pretemporada) dels Toronto Raptors al Air Canada Centre. Van guanyar per poc als New York Knicks.

L'entrada no era barata (50$) sobretot tenint en compte que, com podeu veure a la foto, no estàvam pas aprop del camp (tot i que són tant amables de posar-te càmeres perquè no perdis detall de res).

Va ser un bon espectacle tot i que l'ambient estava una mica desangelat. Hi tornarem quan comenci la temporada regular! (però no abans d'anar a veure primer un parti de Hockey sobre gel, és l'únic que em falta).

Català a Toulouse

Aquests dies, alguns dels amics madrilenys amb els què he coincidit aquí m'han preguntat que perquè a Toulouse hi ha tantes paraules en català (per ex. els noms dels carrers).

Al principi no sabia de què nassos em parlaven però després hi he caigut. El què en realitat veien eren textos en occità! Per exemple, en un dels carrers del costat de l'hotel es pot llegir:

"carriere X, eroi de la liberacion, mort per la França" (o quelcom molt semblant que ho vaig llegir ahir a la nit).

Casualitats

Com diu el gran escriptor i matemàtic John Allen Paulos, una de les característiques de la societat actual (homes "anumèrics" que diu ell) és que prenem per casualitats successos que de fet no són realment tan improbables.

Ara bé, crec que fins i tot ell estaria d'acord que el què em va passar al viatge cap a Toulouse és una casualitat real.

El viatge comprenia dos vols: Toronto-Frankfurt i Frankfurt - Toulouse.

Sabia que hi havia una altra persona del departament que també anava a Toulouse però en cap moment ens vam coordinar per anar-hi junts.

Primera "casualitat": Trobar-me'l a l'aeroport. Aquesta casualitat és una de les no-casualitats que deiem abans. Si els dos anem al mateix congrés és probable que triem el mateix dia (+-1) per marxar. Que coincidim a la mateixa franja horària tampoc no és tant estrany. Molts dels vols cap a Europa surten al vespre (de forma que arribis al destí al matí).

Segona "casualitat": Anar en el mateix vol. Casualitat relativa. Hi ha diverses combinacions per fer aquest viatge (via Munich, Paris, Londres o Amsterdam per ex.) però si va buscar com jo l'opció més barata també és raonable que comprés el mateix vol.

Tercera casualitat: Seure de costat a l'avió Toronto-Frankfurt!. Això sí que ja és molt menys probable. Que d'entre els 300 seients (com a mínim) que hi ha l'avió ens toqui seure de costat ja és més difícil

Quarta casualitat: Que tornem a seure de costat a l'avió Frankfurt-Toulouse! Aquí l'avió era més petit (100 places aprox) però igualment té el seu mèrit.

NOTA (pels que han oblidat tot el què van aprendre de les matemàtiques): Si ja és casualitat que passin qualsevol dels esdeveniments anteriors, que passin tots ells és encara molt menys improbable (multiplicació de probabilitats)

Camping VI - Tornant a casa

Tard o d'hora tot s'acaba (però esperem que "tornarà a començar" com cantaven els Sau).

Una capbussada al llac del costat del càmping (sí, sóc jo el de la foto)

i a fer l'últim sopar amb cara moixa

abans de tornar a casa i començar desfer motxilles

Camping V - Les excursions

El parc té infinitat d'excursions que permeten recórrer els seus boscos, rius i llacs. És especialment impactant a la tardor, quan les fulles comencen a canviar el color i el parc s'omple de tons rogencs. Tot i que encara una mica massa aviat, el canvi es començava ja a veure.
Gaudiu de les fotos.