L'últim dia a la ciutat el vam aprofitar per agafar un ferri i visitar una de les moltes illes properes. Nosaltres vam optar per a anar a la Bowen Island (més que res pq estava bastant aprop, si teniu més dies i podeu quedar-vos a dormir fora la ciutat hi ha opcions més interessants).
L'illa en sí, estava molt bé, només està poblada una molt petita part (amb una plaça d'"artesans" que a la Marta, òbviament, li va agradar molt), la resta és un parc natural amb moltes possibles rutes per descobrir-lo, es pot anar per la costa, pujar a una de les muntanyes de l'illa o anar visitar els llacs interiors. Això últim és el que vam fer (amb parada intermitja a una piscifactoria de salmons però que vam trobar tancada). Un dia fantàstic, pràcticament sols al llac i disfrutant de la natura que ens envoltava. L'única pega és que no vam saber veure cap dels cèrvols que diuen que habiten a l'illa (hi ha rumors no confirmats que també hi viu un puma arribat vés a saber d'on).
amb un recital (curt però intens) de guitarra per part de la Laura. La sorpresa de la nit va ser descobrir que en David és un fan declarat dels Abba i ens va tatarejar totes les cançons del Mamma mia (que per cert, jo tinc pq algú el va deixar abandonat a l'entrada de l'edifici)
Tot i ser el mes de maig encara hi havia una quantitat respectable de neu o sigui que per uns moments vam recordar l'hivern de Toronto
Un cop al cim, hi ha diversos shows que val la pena veure. Es pot admirar el parell d'ósssos grizzlies que tenen (no durant l'hivern, que com a tot bon ós, aquests hivernen)
o encara millor, veure una demostració d'aus rapinyaires, entre elles la gran àguila calva, animal emblemàtic del país (per cert, que a part de veure aquesta que tenien en captivitat, vam poder veure'n des de la distància moltes d'altres volant pels voltants de la muntanya).
El parc també conté una mostra dels típics tótems dels nadius americans de la zona.
