Primeres experiències amb un trineu

El diumenge passat vam provar per primera vegada de baixar amb trineu per la pendent d'un dels parcs de prop de casa. Bé, més que baixar amb trineu vam baixar amb la versió professional de les bosses de la brossa que tots hem fet servir alguna vegada per relliscar millor.

Pas a pas. Primer calia arribar fins la "pista" (per sort una agradable passejada de 10 minuts).

Un cop allà foto de grup (fixeu-vos quins trineus més "fashions": cost entre 10 i 30$) i a començar la diversió:

(Jutgeu vosaltres mateixos qui tenia més estil baixant!)

Riu gelat

Un parell de fotos del riu que passa pel costat de casa.

Ice Hockey

Ens faltava encara una experiència típicamente canadenca: anar a veure un partit d'hoquei sobre gel.

Aprofitant una oferta d'última hora, vam poder anar a veure el partit Toronto Maple Leafs vs Nashville Predators a l'Air Canada Centre (el mateix escenari on es juguen els partits dels Toronto Raptors, es veu que monten el parquet per jugar a bàsquet sobre la capa permanent de gel on es juga l'hoquei; són capaços de pasar d'un tipus de pista a l'altra en qüestió de 3 hores).

Com sempre, després de l'escalfament

ens va tocar escoltar els himnes (tots de peu!)

i finalment a disfrutar del partit (3 parts de 20 minuts). Vam perdre i el partit va ser de pocs gols però la veritat és que ens ho vam passar molt bé, el ritme era molt ràpid i tant divertit com veure gols era veure els àrbitres fent salts per esquivar el disc i els jugadors esbatussant-se. Si podem repetirem.

Marley & Me

Com no podia ser d'altra manera, un cop a Toronto ens ha faltat temps per anar a veure la pel·lícula de Marley & Me (feta a partir del llibre del mateix nom).

La meva opinió sobre el film és ambivalent. Per una banda vaig riure bastant a l'inici (en Marley moltes vegades semblava una còpia no massa exagerada del nostre Bruc) però es van passar amb el dramatisme del final, tota la sala va acabar plorant i pel que em diu la Marta, alguna fins i tot va seguir plorant al lavabo un cop acabada la pel·lícula .

Ja tenim maleta nova!

Sense que (em temo) serveixi de precedent, aquest cop la reclamació que ahir vam fer a l'aeroport pel tema de la maleta que va arribar trencada ha servit d'alguna cosa.

Avui hem anat a la tenda que ens van indicar a l'aeroport pq evaluessin si la maleta es podia arreglar o no. Nosaltres ja sabíem que la resposta era que no però que com suposàvem que era un tràmit pel qual calia passar hem anat a la botiga igualment. El què no ens esperàvem és que quan a la botiga han vist que amb la maleta no s'hi podia fer res ens han donat una maleta nova (a triar, preu màxim 300 dollars).

El meu amic el mar

Aprofito el títol de la cançó del gran Ll. Llach per comptar quants cops he creuat l'Atlàntic des del mes de maig. En total 11 vegades (uns 80.000km). La propera serà al febrer. Després descansarem (espero) uns quants mesos que ja toca.

Vacances de Nadal

Semblava un pla perfecte: passar les vacances de Nadal a casa veient la família i carregant les piles.

El pla, però, es va començar a torçar ben aviat. Els senyors de Delta van decidir que tot i ser un dels dies de més tràfic aeri de l'any no calia obrir més de la meitat dels mostradors de facturació. Per tant tot i que vam arribar més de 3 hores i mitja abans de què surtís el vol no vam poder agafar-lo. Resultat: 6hores més de cua (sense aigua ni menjar) fins que ens van donar hora al vol de l'endemà (i el lloc per dormir d'aquella nit inesperada a càrrec nostre ja que ells no paràven de repetir que nosaltres i els centenars de persones que ens acompanyaven havíem perdut el vol com si no fos culpa seva)

Amb un dia de retard vam arribar a casa i poc després vam rebre la visita d'un parent inesperat: la grip (primer la Marta i després jo) que ens ha acompanyat la resta de les vacances.

La tornada ha estat més tranquil·la, ni retards ni cancel·lacions. Això sí una de les maletes ha arribat completament trenquada (ara toca anar a reclamar).

M'estic plantejant agafar uns dies de vacances per recuperar-me de les "vacances"