dimecres, 30 de juliol del 2008

Impostos Canadà - Primera paga Marta

Després de la clavada d'ahir amb els medicaments, hom pensava que les retencions salarials aquí serien mínimes (sinó com pagues els medicaments?). Doncs no, avui primera paga de la Marta (bé!!!) i un 30% de retenció.

dilluns, 28 de juliol del 2008

Seguretat social al Canadà

Avui hem tingut la primera experiència amb un ambulatori canadenc (el què aquí en diuen walk-in clinic).


La pseudo seguretat social del canadà (que es paga cada més via impostos, tot i que encara no sé com funciona exactament) ens ha cobert la visita mèdica.

Diagnòstic: costipat

Tractament: Un antibiòtic i un descongestionador nasal

PREU MEDICAMENTS (no coberts per l'assegurança): 120$ !!!!!!!!

(encara no m'he recuperat de l'espant)

Contra la calor tot s'hi val

(foto cortesia de la Lídia)

diumenge, 27 de juliol del 2008

Llac Erie

Tot i que molt breument, aquest cap de setmana hem vist un altre dels llacs, el llac erie (més de 400km de llarg i uns 60 d'ample en mitjana).


Vam estar a la població de Fort Erie (que rep el nom d'un fort que hi ha a la població herència de la guerra anglesa-americana de principis del segle XIX) on hi ha un pont que travessa el llac i comunica la ciutat amb EEUU (concretament amb la ciutat de Buffalo). Per error, una mica més i entrem a EEUU i sense portar el passaport. Per sort vam poder tornar enrera, fer llàstima al policia de l'aduana i reentrar a Canadà sense problemes.


Un parell de fotos del llac (la ciutat que es veu és precisament Buffalo)

Tot sigui per vendre més

Com podeu veure a les fotos, les grans corporacions són capaces d'adaptar-se a les especificitats locals per caure més simpàtics (cosa que, òbviament, repercuteix en més vendes que és l'objectiu final):

1 - El McDonalds amb la fulla d'arç (per quan un McDonalds amb barretina? )


2 - La CocaCola amb el dibuix de les cascades (l'hostessa del mig és una aportació meva)

diumenge, 20 de juliol del 2008

High Park

Teníem també pendent de penjar un parell de fotos de la nostra visita al High Park, el parc més gran de la ciutat.

El parc està ple de la típica oca canadenca:

i a més té un llac que segons tenim entès es congela a l'hivern i s'omple de patinadors. A la foto no es veu però el llac és immens i costa d'imaginar-se'l gelat ( de fet, el què costa és imaginar-se el fred que ha d'arribar a fer per aconseguir glaçar-lo).



Més pluja

Després d'uns dies a Hawthorne (New York), Toronto m'ha rebut amb dos dies consecutius de pluja. Com sempre, va començar a ploure de forma inesperada i la pluja ens va enxampar fent les compres de la setmana amb el resultat de què vam quedar xops fins la moll de l'ós. De fet va haver-hi un moment que vaig temer fins i tot per la integritat de les meves targetes de crèdit, del moll que tenia els pantalons.

De fet, i si em permeteu una comparació més "local" (ara que s'acosten Les Santes) es pot dir que vam arribar a casa com si vinguéssim de la ruixada. Per cert, aquesta serà la primera vegada en 30 anys (quasi 30 en el meu cas) en què ens perdem la festa major. Llàstima que aquest concepte no el tinguin aquí.

(per cert, abans de què algú senti enveja del meu viatge a Hawthorne aclarir que de la ciutat de New York només vaig estar a l'aeroport i que l'únic paisatge que vaig veure van ser arbres i autopistes; a més em vaig atipar d'hamburgueses i ara em toca purgar-me a base d'amanides)

Més óssos rentadors per en Pau, l'Oriol i la Neus

Com que sembla que aquesta és la part del blog que té més èxit, seguim amb els nostres estimats racoons.



Ara ja hem perdut la nostra parella de visitants habituals i el tipus i nombre de visitants depèn del dia. Alguns dies no en ve cap (bé, sempre es passen però a vegades no a hores en les què esitguem desperts) i altres tenim una mini invasió (fins a 6 de cop n'hem comptat).



Alguns són més tímids que altres però davant la temptació tots acaben (bé, acabem) caient.

diumenge, 13 de juliol del 2008

La generositat d'algunes universitats mexicanes

Els companys del curs d'anglès de la Marta (veure'n una mostra a sota, us podeu entretenir a classificar-los, fins i tot hi ha una espanyola que viu a mèxic, a veure si la trobeu!) es poden separar en dos grans grups:

  • Asiàtics (xina, taiwan, japó, corea,...)

  • Mexicans

Fins aquí res estrany. La meva sorpresa ha estat descobrir que tots els mexicans són professors de la mateixa universitat i que és la universitat qui els hi paga el curs i el mes d'estada a Toronto! Ja ens agradaria que les nostres universitats/empreses fessin el mateix amb nosaltres.

Summerlicious

El summerlicious és una altra d'aquelles idees simples però brillants que esperem que algun dia s'importi a Barcelona.

Durant dues setmanes de Juliol, molts dels bons restaurants de la ciutat ofereixen menús per dinar i sopar a preu fix (15 o 20$ per dinar i 25 o 35$ per sopar; primer i segon plat i postres).

D'aquesta manera aconsegueixen que la gent pugui conèixer aquests restaurants a un preu assequible (i qui sap, un cop en trobes un que t'enamora a la millor fas un esforç econòmic i hi tornes de tant en tant).

Aquí ens veieu disfrutant del nostre primer restaurant, el biff's bistro


dimecres, 9 de juliol del 2008

De nou a toronto

Després d’uns dies a Zurich i una visita llampec a Barcelona, en aquests moments (s’entén en el moment d’escriure el text) estic ja volant cap a Toronto.

El més increïble és que ho estic fent des de business class (ja sabeu aquells seients individuals que es poden estirar 180º, amb catering de categoria, endoll pel portàtil,... i que sempre mirem amb enveja quan anem cap a la nostra classe turista). Es veu que això de volar tant sovint a vegades té recompensa i quan ja estava a punt d'embarcar han cridat al meu nom (cosa que no cal dir, “acollona” bastant ) i m’han comunicat que em canviaven de classe

No cal que digui que és la primera que gaudeixo d’aquestes comoditats (i l’última fins que no tingui la sort de què em torni a passar el mateix). Serà dur, un cop provades les mels del capitalisme, tornar a la dura realitat del proletariat...

P.S: Al final el viatge ha estat una odissea. 26 hores en total (des de que he sortit de Mataró fins que he entrat a l'apartament de Toronto). Per culpa d'una tempesta a Toronto l'avió s'ha desviat a Montreal on ha repostat i al cap d'una hora ha tornat a emprendre el vol per fer un segon intent d'aterratge a toronto.