Com es pot dansar amb botes?

Dissabte passat vam fer una sortida noctura al Phoenix Concert Theatre (bona música, 10$ "només" d'entrada i no massa gent, què més es pot demanar?).

De seguida ens vam adonar del primer problema de sortir de nit en un clima fred. En concret hi ha dos problemes: què fem amb els abrics i què fer amb les botes un cop ets dins del local.

La primera part es soluciona fàcil: pagues i el deixes al guardarobes. La solució per la segona encara està per descobrir. Mentrestant algú que tots coneixem va improvitsar una solució creativa

Canvi d'estació

Els colors de la tardor

van deixar pas al fred

i amb ell la neu arribà

Per cert, els què hàgiu vist l'última pel·lícula de Hulk potser reconeixereu aquesta última imatge. Una de les persecucions es va rodar exactament aquí.

"Gluehwein" i "Feuerzangenbowle"

Fa uns dies la Heike ens va enviar un correu on deia:

"és hora d'entrenar-nos pel fosc, fred i llarg hivern canadenc, proposo que vingueu a casa a posar-vos en forma a la menar tradicional alemana: amb "Gluehwein" i "Feuerzangenbowle".

Al principi em vaig espantar una mica, semblava que ens proposava fer una sèrie d'exercicis extenuants. Per sort, una ullada ràpida a la wikipedia em va treure dubtes. La seva recepta per combatre l'hivern consistia en la ingestió de begudes alcohòliques calentes.

En concret, Gluehwein és una beguda que es prepara a base de vi negre amb espècies i una mica de fruita (taronja bàsicament) i que es calenta a foc lent.

Un cop beguts uns quants gotets d'aquest vi calent es passa a la següent fase: Feuerzangenbowle. Es parteix de la beguda anterior però a sobre l'olla es posa un con de sucre (el con no toca el líquid, s'enganxa a la vora de l'olla). Sobre aquest con de sucre es va tirant gotets de rom. Després de cada gotet es crema el rom de forma que el sucre es caramelitza i cau al vi calent de sota. Quan tot el con s'ha desfet ja està tot a punt per veure.

No sóc ningú per jutjar el gust de la beguda però el ritual que s'ha de seguir per preparar-ho tot va ser apassionant i (com podeu veure a la foto) força espectacular. Vaja una mica com un rom cremat preparat a casa.

P.S: Les fotos de la nevada arribaran, una mica de paciència

1a Nevada

Avui ha caigut la primera nevada que ha deixat enfarinat els carrers.

Ens ha fet molta il·lusió veure el canvi en el paisatge però som plenament conscients de què ens queden quatre llargs mesos d'hivern on acabarem fins els .... de neu.

Quin millor moment que aquest per recuperar el gran "diario de un cubano" (versió amb la veu de gomaespuma): diario de un cubano al youtube

i riure del què ens espera ara que encara podem.

Remembrance day

El cap de setmana passat estava caminant pel centre i vaig començar a veure molta gent amb una rosella (o espècie de) a la solapa.

Immediatament em vaig posar alerta intentant veure qui les estava venent pel carrer (per evitar-lo, es clar) però no vaig veure ningú. L'endemà el mateix.

Per fi, però, he descobert el misteri. Ahir es va celebrar el "Remembrance Day" amb el què recorden els "morts per la pàtria" a la primera guerra mundial. Pel motiu que sigui, molta gent (que no havia ni nascut quan va acabar la primera guerra mundial i casi que els seus pares segur que tampoc) ho segueix considerant un acte important i es posen la rosella quan s'acosta el dia. Així a ull, diria que entre un 10 i 20% de la població la portava (que jo trobo que és molt).

En teoria, la rosella s'ha de deixar a l'esglèsia després del memorial que es fa el dia 11.

Curiós.

Consumisme nadalenc

Després de Halloween la ciutat ja s'ha posat en "mode" nadalenc: els llums dels carrers, els aparadors,...

Tot sigui per seguir consumint, ara amb l'excusa del Nadal.

Nit de Halloween

Per acabar de celebrar el Halloween vam tornar al Dakota amb els acompanyants habituals per assistir a un concert doble: deep dark woods i kate maki . Sigui pel cansament, pq sonen pitjor en directe, pq hi havia molta gent o pq estàvem pendent de les disfresses de la gent, la veritat és que no vam estar massa pendents dels concerts (però com sempre, val la pena que si teniu una estona els escolteu una mica).

Parlant de disfresses, la veritat és que, igual que al nostre Carnestoltes, a la nit tots els joves/adults es disfressen i surten de festa. La temàtica de les disfresses és molt variada. Abunden les de terror (per alguna cosa és Halloween) però no falten les de polítics, àngels i supermans.

La Mariana ens va anar de folklòrica

però el triomfador de la nit va ser aquest noi que anava amb un vestit fet a base de bombolles de plàstic (barret i corbata inclosos). Cap noia es resistia a acostar-se i rebentar alguna de les bombolles cosa que li permetia provar sort.

Trick or Treat

La nit del 31 era la nit de Halloween i com tots sabeu és una de les festes més importants de l'any a tota Nord-amèrica (no saben el què es perden sense castanyes ni panellets).

Com acostuma a passar amb les tradicions es celebren més als pobles que a les ciutats. Teniem dubtes sobre què passaria a la nostra zona. Per sort els veïns es van animar i van fer veritables virgueries a l'hora de decorar les façanes (lamentablement les millors les vam veure quan no anàvem amb la càmara).

De totes maneres el què més ens intrigava era veure si a la tarda passarien nens a buscar caramels al crit de "trick or treat" (podríem traduir-ho com "entremaliadura o recompensa"). Ens vam preparar per si de cas:



i, efectivament, a partir de les 6 van començar a venir els nens (i no tant nens) amb bosses (i l'esperança d'omplir-les). Això sí, sobretot pel cas dels nens més petits, els pares estaven aprop, controlant la situació, i és que avui en dia la gent ja no es (ens) fia de ningú.

Pels fans dels óssos rentadors

Com que noten que ve el fred, les nostres "mascotes" cada cop es tornen més atrevides (i més refetones). Per començar, sinó anem ràpids a obrir la porta, intenten entrar per la finestra!! (no es veu massa bé però això de la foto és la finestra de la cuina).

Això sí, segueixen tant juganers com sempre

Mig any a Toronto

Doncs això que ja mig any que estem aquí. Sembla mentida.