És curiós veure com a vegades ens considerem part d'un estat de segona categoria (i de fet aquí consideren Espanya com un país tercermundista) però països suposadament tant avançats i democràtics com Canadà fan coses que si hi penses una mica espanten.
M'explico. Fa poc van haver-hi eleccions i el partit conservador va guanyar però sense majoria absoluta. No obstant va formar govern en solitari i va el sue líder es va convertir en el primer ministre.
La setmana passada l'oposició va decidir unir-se en desacord amb les mesures econòmiques que el govern estava prenent per suavitzar la crisis. L'oposició va demanar sotmetre al govern a un vot de confiança (si el govern perdia doncs canvi de govern). Fins aquí tot "normal".
El què ja no és tant normal és la reacció del primer ministre. Per evitar-ho ha anat a veure el governador de canadà (representant de la reina com a màxima autoritat del país) i li va demanar que suspengués el parlament per un parell de mesos a veure si així es calmaven els ànims i passava alguna cosa que trenqués la unitat de l'oposició. Desig concedit. Ara resulta que Canadà es troba sense parlament (amb la paral·lasi que això suposa) per tal d'evitar que el partit del govern se'n vagi a l'oposició.
Segur que tinc una visió molt simplista del procés (no m'interessa tant com per perdre-hi més temps) però no em negareu que és curiós. Imagineu el rei suspenent el parlament espanyol per evitar que en Rajoy pugui guanyar la votació i substituir en Zapatero.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada