Concerts de la setmana: Wilco i Cuff the Duke

Aquesta setmana ha estat prou mogudeta, apart de Thanksgiving i el Cirque du Soleil va haver-hi temps (a costa de dormir poc) d'anar a dos concerts:

- Wilco al MasseyHall
- Cuff the duke a la Horseshoe tavern

Per diferents raons en tots dos casos vaig anar al concert sense haver sentit prèviament cap cançó del grup. Per sort, els dos concerts van ser una molt agradable sorpresa. Dues bandes molt bones (a diferent nivell es clar, Wilco és un grup més que consagrat mentre que Cuff the duke tot i tenir ja 4 discs estan fent ara mateix el salt de grup indie a grup mainstream dins l'escena musical canadenca) i musicalment força impressionants, al concert de Wilcom vam arribar a comptar 23 guitarres diferents (cosa que implica que, apart de tenir molts diners, es preocupen per aconseguir el so més adequat a cada cançó). Molt recomanable escoltar-los una estona.

Si tot va bé, el proper concert serà Miracle Fortress un grup de Montreal que ens va animar l'anada en cotxe a l'Algonquin Park l'any passat.

Cirque du Soleil - OVO

Aprofitant la visita del Cirque du Soleil a Toronto, vam decidir anar a veure el seu espectacle OVO

Era la primera vegada que anava a un espectacle del Cirque du Soleil o sigui que no puc comparar aquest espectacle amb altres però la veritat és que tots dos vam quedar encantats amb el show. Se'ns va passar el temps volant veient la fantàstica posta en escena, els malabarismes i l'estètica de l'espectacle. Fins i tot els hi perdonem els errors que van cometre (més d'una caixa va caure i també un trapezista).

Podeu veure el trailer d'OVO aquí , però no ho feu si teniu intenció d'anar-los a veure quan es passin per prop de casa vostra. He mirat el trailer a posteriori i la veritat és que si l'hagués mirat abans d'anar-hi m'hauria sorprès molt menys.

Visita de la Neus i en Sergi

La meva germana em va fer servir d'excusa perfecta per visitar Canadà.

cosa que va obligar a la Marta a fer hores extres a la cuina, especialment per intentar trobar algun plat que satisfés totes les restriccions imposades pels peculiars gustos de la Neus.

entre àpat i àpat, vam (van) tenir temps de visitar bastants llocs típics d'aquesta part de Canadà, i a més fent pàtria, que com Les Santes res.

això sí la Neus no pot evitar ser una Cabot i un dels seus millors moments durant les vacances va ser trobar una moneda de 2 dollars al terra.

i fins i tot va tenir temps per gravar un anunci que ajudés a pagar les despeses del viatge
abans de tornar a Mataró amb la seva alegría habitual

S'ha acabat la vaga dels brossaires

Després de vàries setmanes, l'ajuntament i els funcionaris de la ciutat han arribat a un acord per acabar la vaga. L'efecte més visible de la vaga ha estat l'aturada de la recollida de la brossa amb efectes tant desagradables com els que es veu a la foto i que han estat comuns a tota la ciutat (per sort el nostre edifici, com molts dels blocs de pisos del centre tenen recollida de brossa privada que els hi surt més a compte que pagar les taxes de l'ajuntament i nosaltres no ens hem vist tant afectats). Més d'un turista deu haver quedat desencantat de la ciutat durant aquest període.

Visita d'en Blas i la Lola

Durant un parell de setmanes al Juliol, vam tenir els sogres/pares (depèn del punt de vista) de visita.

Tot els hi va agradar molt però en Blas disfrutava especialment amb les hamburgueses

i la Lola amb els "muffins"
Entre el munt d'activitats que vam fer, la visita obligada a la CN Tower (a l'hora exacte, començant a sopar de dia i acabant després de la posta de sol per veure les dues versions de la ciutat)

i una escapada de tres dies a NYC on jo i la Marta vam aprofitar per anar a veure "The Lion King" (molt recomanable, especialment per l'escenografia). També molt agradable va ser la visita a Conney island (no us ho perdeu si us queda temps després de "patejar" Manhattan), una part de Nova York que segurament no estem tant acostumats a veure

Benvinguts al paradís (per mi)

La "nova" botiga de M&Ms de Manhattan és senzillament espectacular i una temptació irresistible per tots els amants de la xocolata.

Com podeu suposar em vaig passar els tres dies següents menjant M&Ms i patint el mal de panxa corresponent (a vegades el plaer implica sacrifici).

La façana (passant vídeos ambientats a la ciutat)

i l'interior de la botiga, amb totes les varietats que us pogueu imaginar (i on venen tot tipus de productes, no només xocolata: samarretes, joguines, plats,...).

Pride Weekend (II)

Teniem pendent la segona entrega del pride weekend amb informació sobre la desfilada important del cap de setmana.

Doncs la veritat va estar millor que la marxa de lesbianes del dia anterior però al final es va fer igualment aburrida. El problema és que apart de les carrosses de totes aquelles agrupacions que volen només divertir-se (i intenten fer divertir els espectadors) totes les organitzacions oficials (incloent més d'un partit polític) se senten amb l'obligació de tenir representació a la rua, cosa que la fa massa llarga (i segueixo pensant que viure a un carrer de la zona gay de la ciutat ha fet disminuir la meva capacitat de sorpresa).

Us deixo algunes fotos (amb gladiador "catxes" al final) pq us en feu una idea:

La família Armayones

La família Armayones (ara ja de tornada a Pineda) i la Mariana van venir de visita al pis. Com sempre va ser una vetllada molt agradable

amb un recital (curt però intens) de guitarra per part de la Laura. La sorpresa de la nit va ser descobrir que en David és un fan declarat dels Abba i ens va tatarejar totes les cançons del Mamma mia (que per cert, jo tinc pq algú el va deixar abandonat a l'entrada de l'edifici)

Vancouver (VII) - Bowen Island

L'últim dia a la ciutat el vam aprofitar per agafar un ferri i visitar una de les moltes illes properes. Nosaltres vam optar per a anar a la Bowen Island (més que res pq estava bastant aprop, si teniu més dies i podeu quedar-vos a dormir fora la ciutat hi ha opcions més interessants).

L'illa en sí, estava molt bé, només està poblada una molt petita part (amb una plaça d'"artesans" que a la Marta, òbviament, li va agradar molt), la resta és un parc natural amb moltes possibles rutes per descobrir-lo, es pot anar per la costa, pujar a una de les muntanyes de l'illa o anar visitar els llacs interiors. Això últim és el que vam fer (amb parada intermitja a una piscifactoria de salmons però que vam trobar tancada). Un dia fantàstic, pràcticament sols al llac i disfrutant de la natura que ens envoltava. L'única pega és que no vam saber veure cap dels cèrvols que diuen que habiten a l'illa (hi ha rumors no confirmats que també hi viu un puma arribat vés a saber d'on).

Vancouver (VI) - Grouse mountain

L'altra visita típica és anar a a la "Grouse mountain", està a una hora de trajecte de la ciutat però s'hi pot arribar amb transport públic (autobús) i realment val la pena: a l'hivern s'hi pot esquiar i la resta de l'any es pot gaudir d'unes vistes fantàstiques sobre la ciutat i les illes del voltant (sempre que no hi hagi boira, que per desgràcia és molt habitual, per sort, en el nostre cas vam tenir boira només durant la primera part de la visita).

Tot i ser el mes de maig encara hi havia una quantitat respectable de neu o sigui que per uns moments vam recordar l'hivern de Toronto

Un cop al cim, hi ha diversos shows que val la pena veure. Es pot admirar el parell d'ósssos grizzlies que tenen (no durant l'hivern, que com a tot bon ós, aquests hivernen)

veure la comèdia dels llenyataires (on d'una forma prou divertida, dos llenyataires mostren les seves habilitats pujant arbres o llençant destrals en una diana)

o encara millor, veure una demostració d'aus rapinyaires, entre elles la gran àguila calva, animal emblemàtic del país (per cert, que a part de veure aquesta que tenien en captivitat, vam poder veure'n des de la distància moltes d'altres volant pels voltants de la muntanya).

Vancouver (V) - El pont de Capilano

A tocat de la ciutat tenim el "Capilano bridge", una de les atraccions turístiques més concorregudes. La base de l'atracció és el pont penjant (com el de Rupit però bastant més espectacular, tant per la llargada com per les vistes naturals).

Un cop creuat el pont es poden realitzar diverses activitats (especialment pensades pels nens) i fer un mini recorregut per la zona tant pel terra com utilitzant ponts entre els arbres

Vancouver (IV) - Inukshuk

La cultura inuit també té el seu lloc a la ciutat

Vancouver (III) - L'apartament

Encara no he aconseguit mai que la universitat em pagui dies de vacances un cop acabat el congrés o sigui que quan va arribar la Marta vaig deixar l'hotel i ens en vam anar a aquest apartament :

La veritat és que l'opció apartament cada cop m'agradam és. Normalment tens més espai (per ex. el dormitori en una habitació apart) pel mateix o menor preu i l'opció de cuinar i menjar "a casa". Com a contrapartida, el mobiliar és més rústic (per dir-ho d'alguna manera) i moltes vegades no tens els serveis comunitaris que tenen els hotels (e.g. piscina) que de tota manera, jo no acostumo a fer servir.

Vancouver (II) - Stanley park

Al costat mateix del centre de la ciutat hi ha el grandiós Stanley Park. La millor manera de veure el parc (i de disfrutar de les vistes que ofereix) és llogar una bicicleta.

El parc també conté una mostra dels típics tótems dels nadius americans de la zona.

en alguns moments, costa de creure que estiguis dins la ciutat més important de la costa oest canadenca.