Pride weekend (I)

En espera de la gran "parade" (rúa/desfilada/cercavila) de demà, avui hi havia la "dyke march" (traduïnt literalment, la marxa de les lesbianes).

Bàsicament, cada associació de lesbianes de la ciutat tenia una comparsa dins la marxa (algunes simplement eren un petit grup mentre que altres tenien un camió amb música, més o menys decorat per l'ocasió). Era curiós veure la secció lesbiana de totes les associacions cíviques típiques d'una ciutat (des dels jueus, als anti-jueus, als llatins, als protectors d'animals i fins tot la secció lesbiana d'un dels partits polítics importants).

Ja sabia que era un acte més aviat reivindicatiu i no tant festiu ni desmadrat com s'espera que sigui demà però m'he quedat sorprès de lo recatades que anaven. Òbviament, algunes portaven acompanyament musical i anaven ballant però parlant clar, si es vol veure pit i cuixa surt molt més a compte baixar a la platja de Mataró que no pas anar a veure aquesta desfilada.

A veure si demà no m'oblido la càmara!!

Un altre èxit culinari de la Marta

I és que a vegades les coses senzilles també triomfen. La pasta de full amb ceba i formatge a les fines herbes de la Marta va ser devorat a la festa.

(i el fet d'haver hagut de preparar la massa utilitzant una cerveza buida no va treure qualitat a la pasta)

NXNE festival

Dissabte vam assitir a un parell de concerts inclosos dins el nxne festival .

El festival consta de 500 actuacions repartides en 5 dies de concerts. Us podeu imaginar que això implica tenir concerts non-stop a tots els locals de la ciutat. Pots comprar passes diaris que et permeten entrar a qualsevol dels locals per veure les teves bandes preferides (bé, entre les que toquen, que la majoria són bandes locals).

Això és una bona idea si no fos per les cues de gent per entrar als locals (ja havíem comentat que són molt estrictes respectant l'aforament màxim). Si et mous gaire de local, enlloc de veure els teus grups preferits pots acabar veient els teus carrers preferits

Onada de calor a la ciutat

La regidoria de salut acaba de fer pública una alera per "onada de calor extrema". Això implica (ho acabo de descobrir avui) que s'obren al públic "cooling centers" (no se m'acut cap traducció bona, en podríem "centres per refrescar-se") per evitar que a ningú li agafi un patatús.

Us deveu preguntar a quina (extrema) temperatura devem estar en aquests moments. Doncs uns ridículs 28 graus (i és que com tot a la vida, el calor també és relatiu)

Esperant per entrar al Hard Rock Cafe

Vam intentar anar a sopar al Hard Rock Cafè i com sempre hi havia cua. Aquest cop però l'espera va ser un pèl diferent. Enlloc d'estar esperant que ens cridessin, ens van donar aquesta peça metàl·lica

que s'il·luminava i vibrava quan la teva taula estava a punt. Així tenies temps d'anar xafardejant la botiga tranquilament.

Intent Récord Guiness

Toronto va intentar aconseguir el récord guiness de més persones tocant simultàniament una mateixa cançó en un mateix lloc. No es va aconseguir (es va arribar a 1600 i encara n'haguessin fet falta 200 més) però la imatge de la plaça plena de guitarristes va valer la pena.

Això sí, aquesta gent no sap organitzar aquest tipus d'actes festius. Enlloc de ser una festa, semblava més un funeral, no hi havia cap tipus de "feeling" entre els participants.

Els tenor canadencs

Ahir vam veure el final del concert (gratuït) que els "canadian tenors" oferien al centre de Toronto. Per sort vam arribar al final pq la veritat és que la qualitat del grup era absolutament deplorable, a mi en particular em recordaven algunes de les actuacions dels Triunfitos a principis del concurs.

No ho sé, potser l'equip de so no era el més adequat o tocar a la plaça a l'aire lliure pel seu tipus de música tampoc no va bé, però no vaig aguantar ni una cançó sencera. Això sí, l'altra gent se'ls escoltava. Jo no entenc d'Opera, però potser aquí en general encara menys i per això qualsevol cosa pseudooperística agrada. Ves a saber.