dijous, 19 de febrer del 2009

Cascades del Niagara: desgel

A Canadà, el 17 de Febrer es celebra el dia de la Família. Precisament en aquesta data jo estava sola perquè en Jordi, com sempre, havia marxat de congrés. Sort que sempre queden els amics!!! Així que per celebrar-ho, uns quants amics vam decidir agafar el cotxe de la Mariana i anar a visitar un altre cop les cascades del Niagara. Ens hauria agradat trobar-les totalment gelades però, degut al clima fluctuant d'Ontario, aquells dies havien pujat les temperatures i ens vam trobar que les cascades estaven en plè desgel.

(En dies clars es pot veure Toronto des de Niagara on the lake)






Chakavak Ensemble: The journey of love

Un dels master students del departament té una cara oculta (tot i que en el fons és la seva passió real i no pas la informàtica però ja se sap guanyar-se la vida com a músic no és fàcil): és el líder del grup chakavak ensemble un grup de música tradicional persa.

Vam anar al concert de presentació del seu últim disc (fins i tot el vam comprar ni que fos pq anava amb l'entrada) i la veritat és que vam disfrutar força. Va ser una experiència diferent. La sonoritat dels instruments i el ritme de la música (acostumen a tenir una melodia base que van repetint en diferents tons i a diferents velocitats) et fa entrar com en un estat místic.




Estalactites al pati

Efectes del desgel


(ara ja entenc pq en alguns edificis hi ha avisos de perill de caiguda de neu i gel, que te'n caigui una al cap ha de ser bastant perillós)

Patinatge sobre gel i llac Ontario gelat

Aprofitant una estona de sol (el què aquí explico va passar fa unes setmanes abans de què el canvi climàtic, l'atzar o el què sigui decidís convertir el final de l'hivern en un dels més calurosos de tota la història) vam anar a patinar sobre gel. L'escenari no podia ser millor, la pista era a l'aire lliure al costat del llac que estava mig gelat. Era tot bastant impressionant.

Encara més impressionant va ser posar els peus a la pista. No és que tingui massa experiència patinant (potser ho havia 3 o 4 vegades abans) però no ho recordava tant difícil. El motiu era que al ser a l'aire lliure la superfície de la pista no és tant regular com les pistes indoor. Això és algú que segur que els canadencs ni noten però per algú com jo va ser tot un desafiament.

Haig de reconèixer que la Marta es va defensar força millor que jo






dimecres, 4 de febrer del 2009

Un dels "top-ten" departaments d'informàtica del món

No paro de sentir continuament que estic en un dels millors departament d'informàtica del món. Sort que no paren de repetir-m'ho pq em temo que jo sol no me n'hagués adonat.

Certament, tenen moltes coses bones i força recursos però d'aquí a ser un dels 10 millors. Potser m'haig d'esforçar més a apreciar-los!!

dimarts, 3 de febrer del 2009

Open House

Dissabte el meu company Greg Wilson ens va invitar a la seva Open House. S'ha mudat fa poc i volia celebrar-ho invitant a la gent a visitar casa seva (per cert, aquí és molt típic fer "open houses" públiques per ensenyar cases que estan a la venda: ho anuncien des d'uns dies abans i aquell dia, tothom que vulgui pot anar a xafardejar la casa i preguntar el què vulgui a l'agent immobiliari que ho organitza). Nosaltres vam contribuir a la festa amb una truita de patates. A canvi, vam tenir l'ocasió de provar per primera vegada les Nanaimo bars un típic postre canadenc (en particular originari de la British Columbia d'on és en Greg) de xocolata.

sabates noves per presentar un pressupost

La setmana passada es van presentar el govern canadenc va presentar els pressupostos. El dia abans de fer-ho, aquí tenen un costum prou curiós: el ministre d'economia s'ha de comprar unes sabates noves. Com no podia ser d'una altra manera en temps de crisis, aquest any el ministre va decidir comprar-se unes botes de treball (com les que porten els obreres de la construcció) per transmetre el missatge que calia arremengar-se.