dilluns, 22 de desembre del 2008

Últim brunch de l'any

Com que tots marxem a casa per Nadal (nosaltres ho fem d'aquí menys de 24h), ahir vam anar a celebrar l'últim brunch de l'any. Aquesta vegada vam anar al Gladstone hotel. Un cop més, una experiència molt agradable al paladar (sempre i quan t'agradi el menú típic de brunch)


1era tempesta de neu

S'ha fet esperar però al final ha arribat la primera tempesta de l'any (bé, en el moment d'escriure aquesta entrada, una segona més petita també ha passat).

El resultat? doncs 30 cm de neu als carres, caos circulatori, vols cancelats i el riu que passa pel costat de casa nostre completament glaçat.
Ara bé, tot i el dramatisme de les notícies (s'ha de vendre) m'ha fet gràcia veure l'assenyats que són els comentaris d'opinió que deixa la gent (sobretot en comparació amb els de casa nostra que invariablement sempre deriven cap a discusions nacionalistes per les dues bandes). En resum el què tots diuen és: 1 - Estàs a Canadà i això és normal, 2- Com que és normal has de comptar amb aquestes coses i agafar-te-les amb calma.



Un cop la tempesta va passar, la ciutat es va omplir de màquines llevaneus (de totes mides i tipus) per començar a netejar els carrers i espargir la sal.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Paella (II)

La paella va ser tot un èxit i vam aconseguir convertir tots els convidats a la "secta paellera".
Primer van poder tostar la gran paella de marisc



i tot seguit la paella de carn ("a cual mejor")



tot això complementat amb uns musclos al vapor
i selecció d'embotits ibèrics (manxego, xoriço, perni salat,...)

no és d'estranyar que tots ells (i els que no cabien a la foto) estiguin esperant la propera sessió paellera :-)

Ball de bastons

Avui per casualitat ens hem trobat amb una exhibició de ball de bastons a la canadenca. La veritat és que, ingenuament, em pensava que això només ho fèiem vosaltres però veig que no. Els balls erem semblants als què veiem a casa (suposo que de fet els moviments que pots fer amb dos pals a les mans són limitats) però potser una mica més lents.

Qualsevol dia em trobo una sardana

dimecres, 10 de desembre del 2008

Festa a l'escocesa

Fa un parell de caps de setmana vam celebrar una festa Escocesa. En Greg i la Cara (els escocesos del grup) van preparar tot d'aperitius que representaven, en gran part, els plats més típics d’Escòcia. Exquisit!!!!

Ara, el que més em va agradar va ser l’atrezzo de l’amfitrió.

Una festa molt ben ambientada. (Noteu el ganivet ficat en el mitjó de la cama esquerra...... Cuidant tots els detalls!!!!!)

dissabte, 6 de desembre del 2008

Felicitats Neus!

Com que conec prou ma germana com per saber que això li farà molta il·lusió, aprofitem l'ocasió per felicitar-la el dia del seu aniversari (avui en fa 27!, si ja ho sé no ho sembla)

Felicitats Neus!!!

La paella (I)

Després d'assistir a vàries festes culinàries (l'última una dedicada a Escòcia mentre jo estava a Madrid; l'entrada corresponent encara està pendent, eh Marta!! ) vam decidir que avui faríem la nostra pròpia festa culinària.

El plat principal ? paella (el pà amb tomàquet quedava una mica pobre sobretot tenint en compte que aquí de llonganissa de pagès no se'n troba)

Les postres? Bracet de gitano de crema catalana.

... i aquí hem tingut ja el primer contratemps.

Després de dos intents en els què se'ns ha tallat la llet a mig fer la crema hem hagut de substituir la crema per nocilla. No és tant autòctom però és igual de bo.


Seguirem informant.......

Democràcia a Canadà

És curiós veure com a vegades ens considerem part d'un estat de segona categoria (i de fet aquí consideren Espanya com un país tercermundista) però països suposadament tant avançats i democràtics com Canadà fan coses que si hi penses una mica espanten.

M'explico. Fa poc van haver-hi eleccions i el partit conservador va guanyar però sense majoria absoluta. No obstant va formar govern en solitari i va el sue líder es va convertir en el primer ministre.

La setmana passada l'oposició va decidir unir-se en desacord amb les mesures econòmiques que el govern estava prenent per suavitzar la crisis. L'oposició va demanar sotmetre al govern a un vot de confiança (si el govern perdia doncs canvi de govern). Fins aquí tot "normal".

El què ja no és tant normal és la reacció del primer ministre. Per evitar-ho ha anat a veure el governador de canadà (representant de la reina com a màxima autoritat del país) i li va demanar que suspengués el parlament per un parell de mesos a veure si així es calmaven els ànims i passava alguna cosa que trenqués la unitat de l'oposició. Desig concedit. Ara resulta que Canadà es troba sense parlament (amb la paral·lasi que això suposa) per tal d'evitar que el partit del govern se'n vagi a l'oposició.

Segur que tinc una visió molt simplista del procés (no m'interessa tant com per perdre-hi més temps) però no em negareu que és curiós. Imagineu el rei suspenent el parlament espanyol per evitar que en Rajoy pugui guanyar la votació i substituir en Zapatero.