dimecres, 22 d’abril del 2009
Brunch amb multa inclosa
Fa un parell de diumenges vam tornar al Drake a fer un brunch amb en Manuel i la Mariana. El menjar tant bo com sempre (l'aperitiu de crosant amb nocilla deliciós) tot i que encara feia fred per gaudir de la terrassa. La nota divertida la va posar la Mariana que va rebre una multa d'aparcament. Bé, lo divertit és que sí que havia pagat l'aparcament i tenia el tiquet però (atenció: acudits femenins fàcils en aquest punt) va posar el tiquet de cap per avall i clar, el polícia no va poder comprovar si estava respectant l'horari. En tot cas, va reclamar i li han tret la multa
The real jerk
Aquest és el nom d'un restaurant caribeny que tenim al costat de casa tot i que fins ara no l'havíem provat mai. La paraula "jerk" té diversos significats en anglès i una de les possibles traduccions pel nom seria "el veritable torracollons" (per no fer servir alguna paraula més ofensiva).
En tot cas, l'experiència va estar bé i vam poder degustar alguns plats diferents del què estem acostumats.
Un nou veí animal
Ja ens havien dit que apart d'óssos rentadors també teniem un altre tipus de veí més desagradable però fins l'altre dia a la nit no el vam veure per primera vegada (de fet és desagradable per l'olor amb el què et pot ruixar però es mou d'una manera bastant graciosa)
això sí, els reis segueixen sent els óssos rentadors i sinó mireu aquest:
diumenge, 19 d’abril del 2009
Pels seguidors "informàtics" del bloc
Acabem de llençar un portal dedicat a la modelització d'aplicacions software, el MOLA - MOdeling LAnguages Portal, que podeu veure aquí
En breu seguirem amb els temes habituals del blog, que la càmara de fotos comença a estar plena. Ahir, per example vam veure per primera vegada un nou habitant animal de la ciutat. Era massa petit per ser un ós rentador, massa gran per ser una rata, massa "paticorto" per ser un gat, fins i tot quan m'hi anava acostant i ja desesperat per intentar entendre el què veia vaig arribar a pensar que a algú se li havia escapat un conill (ja sabeu que aquí, en general, els conills no van a la caçola sinó que els fan servir d'animals de companyia).
A veure si algú adivina què era! (pista, que acabés pensant que era un conill era més fruit de la desesperació que no pas d'una semblança física real, l'animal era en qüestió passaria més com un encreuament entre les altres espècies que menciono).
En breu seguirem amb els temes habituals del blog, que la càmara de fotos comença a estar plena. Ahir, per example vam veure per primera vegada un nou habitant animal de la ciutat. Era massa petit per ser un ós rentador, massa gran per ser una rata, massa "paticorto" per ser un gat, fins i tot quan m'hi anava acostant i ja desesperat per intentar entendre el què veia vaig arribar a pensar que a algú se li havia escapat un conill (ja sabeu que aquí, en general, els conills no van a la caçola sinó que els fan servir d'animals de companyia).
A veure si algú adivina què era! (pista, que acabés pensant que era un conill era més fruit de la desesperació que no pas d'una semblança física real, l'animal era en qüestió passaria més com un encreuament entre les altres espècies que menciono).
dimecres, 15 d’abril del 2009
Taxes
Com si no en tinguéssim prou amb l'Hisenda espanyola, hem hagut de passar comptes també amb la canadenca. Ahir vam pagar un gestor d'aquí pq ens arreglés els papers i sembla que rebrem un xec per correu d'aquí uns mesos amb la devolució. Segons sembla aquí primer et treuen molt, com ja vam comentar en una entrada anterior, i després si cal ja t'ho tornen (i de pas els interessos que han generat els teus diners se'ls guanyen ells). De tota manera, quan vegi el xec m'ho creuré.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Tortilla, sushi y amistad
Amb aquest original correu, en Manuel, el meu company dels estudis de psicologia de la UOC acabat d'aterrar de BCN ens va invitar a sopar a casa seva, en companyia de l'Andrea (un italo-canadenc), la seva filla (Arianna) i l'Aglaya (una simpàtica colombiana que està passant també unes setmanes aquí).
Nosaltres vam portar la tortilla, l'Andrea i l'Aglaya el sushi i en Manuel, com a bon català, va posar l'amistat que surt més a compte :-D
(bé i moltes altres coses, que ja sabeu que sóc una mica exagerat, però si es va preocupar fins i tot de tenir xocolata per les meves postres!! només falta que la propera vegada s'hi fixi més i no la compri de fruits del bosc).
En Manuel s'estarà uns mesos aquí i properament vindrà també la seva família. Ja us mantindrem informats de les nostres aventures conjuntes.
De moment un parell de fotos del sopar
(pista: en Manuel és el que té cabell)
Concert glasvegas
Aquesta és la primera de les entrades del blog que tinc atrassades, a veure si em vaig posant al dia.
El divendres vaig anar al concert de Glasvegas, un grup de Glasgow que ens va fer descobrir el nostre amic escocès. El concert prometia (era "sold out" des de feia temps tot i que quan vaig entrar a la sala vaig veure com n'era de petita ja vaig pensar que no tenia tant de mèrit) i les cançons m'agradaven però com a vegades passa, em van agradar més els teloners (dels qui no recordo ni el nom) que el propi grup.
Encara ara no sé si és que el so era horrible per culpa del tècnic de so o per culpa seva. I si era per culpa seva tinc els meus dubtes de si era pq són un grup nou i no massa expert en fer directes, si simplement no saben tocar (i els estudis de gravació fan miracles) o anaven una mica "wasted" (com els va definir en Greg). Segurament una combinació de les 3 coses.
En fi, disfruteu de la seva música però si passen per Barcelona penseu-vos-ho dues vegades.
El divendres vaig anar al concert de Glasvegas, un grup de Glasgow que ens va fer descobrir el nostre amic escocès. El concert prometia (era "sold out" des de feia temps tot i que quan vaig entrar a la sala vaig veure com n'era de petita ja vaig pensar que no tenia tant de mèrit) i les cançons m'agradaven però com a vegades passa, em van agradar més els teloners (dels qui no recordo ni el nom) que el propi grup.
Encara ara no sé si és que el so era horrible per culpa del tècnic de so o per culpa seva. I si era per culpa seva tinc els meus dubtes de si era pq són un grup nou i no massa expert en fer directes, si simplement no saben tocar (i els estudis de gravació fan miracles) o anaven una mica "wasted" (com els va definir en Greg). Segurament una combinació de les 3 coses.
En fi, disfruteu de la seva música però si passen per Barcelona penseu-vos-ho dues vegades.
Quan estava a punt de desar l'anorac
resulta que comença a nevar de valent un altre cop. No hi ha qui ho entengui, tan bon temps que ens havia fet fins ara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)