Com no podia ser d'altra manera, un cop a Toronto ens ha faltat temps per anar a veure la pel·lícula de Marley & Me (feta a partir del llibre del mateix nom).
La meva opinió sobre el film és ambivalent. Per una banda vaig riure bastant a l'inici (en Marley moltes vegades semblava una còpia no massa exagerada del nostre Bruc) però es van passar amb el dramatisme del final, tota la sala va acabar plorant i pel que em diu la Marta, alguna fins i tot va seguir plorant al lavabo un cop acabada la pel·lícula .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada