Miracle Manna

Aquí també hi ha aquests típics programes de Teletienda on venen de tot. Aquest matí però, han aconseguit sorprendre'm: estaven venent Manà (si el de la Biblia, segons ells seguien les instruccions del llibre de l'èxode per preparar manà autèntic) amb, òbviament, tot un seguit de propietats miraculoses: et feies ric, se't treien tots els mals,... I a sobre podies multiplicar la quantitat de manà a la teva disposició (previo pago d'unes quantes donacions)

Es veu que el venedor (un tal Peter Popoff) és un conegut estafador que s'ha fet millonari amb coses per l'estil (abans es veu que també venia aigua miraculosa). Fascinant.

Percepció tèrmica

Com a Catalunya a l'estiu, els homes del temps diuen dos temperatures .

Els catalans diuen la real (la que marquen els termòmetres) i la que la "sensació de calor" que la gent percep (bàsicament per culpa de la humitat), sempre més alta que l'anterior.

Aquí fan el mateix però amb el fred. Diuen la real i la sensació de fred (en aquest cas per culpa del vent). Per ex. avui estàvem a 2ºC reals però a -2º si tenies en compte el vent

Explosió d'art a Toronto: Nuit Blanche

Degut a les queixes per part d'alguns dels nostres lectors, de la meva manca d'interès en escriure al bloc, "here you go" avui m'he decidit a explicar l'acte que va organitzar l'Scotiabank a Toronto i que portava per nom: Nuit Blanche. La raó per la qual en Jordi no ha escrit aquest "post" abans és perquè estava de congrés (as always) a França.

La Nuit Blanche es va celebrar el primer dissabte d'octubre. I com el seu nom indica, es tractava de passar tota la nit en blanc (des de les 6:30 de la tarda fins les 6:30 del matí) passejant pel "downtown" de Toronto observant i/o participant en les diferents exposicions i representacions artístiques, algunes programades i altres espontànies, dispersades pels carrers de la ciutat.

Un dels actes més impressionants que he viscut des de que hem arribat a Canadà. Va ser ben bé una explosió d'art contemporani. Molts artistes van sortir als carrers de Toronto omplint la ciutat de pintures, llums, música, teatre, circs, dansa, escultures fetes amb els materials més diversos que us pugueu imaginar......... i sobretot de gent!!! molta gent!!! La nit va acabar de donar un toc romàntic i especial a tot plegat.

Aquell cap de setmana jo estava de guàrdia i malauradament vaig haver d'abandonar l'acte poc després de mitja nit. Com a mínim em vaig perdre 3/4 parts de tot el que es feia però vaig gaudir moltíssim del que vaig veure. L'any vinent segur que repeteixo!!!

Oktoberfest

Dilluns va ser el torn de l'Oktoberfest que es celebrava entre les ciutats de Kitchener i Waterloo (dues ciutats a una hora i mitja de Toronto, d'uns 100.000 hab cada una i que han anat creixent fins a trobar-se al mig del no res)

L'Oktoberfest es celebra aquí perquè hi ha una important comunitat alemana vivint en aquestes ciutats. De fet Kitchener es deia New Berlin abans de la primera guerra mundial (després li van canviar el nom per raons òbvies).

Per anar escalfant l'ambient una mica d'ambientació

i una primera demostració pràctica de les danses bàvares a càrrec de l'Anita i un parell d'amics seus que els visitaven aquesta setmana, en Thomas i la Claudia.

Un cop dins una de les carpes on es celebrava la festa més o menys l'esperat: menjar típic alemany (no intentaré reproduir els noms però ja ens entenem, salsitxes i derivats), molta cervesa i com una petita fira pels nens.

Tot això amenitzat amb un grup de dansaires folk que van ser bastant entretinguts de veure

Comiat d'en Jose amb Brunch i a la platja

El dilluns en Jose (l'alicantí de Torrevieja que ha estat amb nosaltres durant els últims tres mesos) va fer les maletes i se'n va tornar cap a casa amb la típica barreja d'alegria i tristesa en aquests casos.

Per acomiadar-lo vam decidir anar a fer un "brunch" a la terrassa del drake hotel . La veritat és que el menjar estava boníssim i oferia força alternatives a les típiques truites/bacon/salsitxes habituals als menús de brunch (ex. original: "pollastre amb gofres").

després del brunch vam pujar tots quatre al descapotable de la Mariana i vam anar a passejar per les platjes de Toronto (és que aquesta ciutat té de tot!).

Veient aquesta foto, qui diria que estic a Toronto i no a la platja de Mataró?

Old Distillery District

Una de les zones de la ciutat que encara no havíem visitat és l'Old Distillery district. Com el seu nom indica a la zona hi havia una fàbrica dedicada la producció de licors. Ara només queda l'estructura de la fàbrica i han aprofitar per remodelar l'interior i omplir, la fàbrica i la zona, de botigues, especialment de botigues d'art i galeries.

Això sí, encara queda un bar (el Mills) que fabrica la seva pròpia cervesa i uns quants vam decidir anar a provar-la (bé, ja sabeu que aquest "vam" no m'inclou a mi).

Es veu que la cervesa és tant bona que fins i tot els galls d'indis s'acosten a provar-la (això sí abans de què els pelin a tots per Thanksgiving)

El vi no es paga a càrrec del projecte

Ahir vam anar a dinar uns quants del departament amb motiu de la visita d'en Richard Paige.

Dues notes curioses del dinar:

- El dinar era només per doctors. Els no doctors només podien venir prèvia petició expressa del seu director. Aquí encara tenen més clar que a casa, que entre un doctor i un no doctor hi ha una diferència abismal

- Cadascú s'havia de pagar el vi i la cervesa. Es veu que hi ha alguna llei absurda (sí, aquí també en tenen moltes d'aquestes) que no permet pagar amb diners provinents del govern canadenc begudes alcohòliques. Tothom a veure aigua. Algú ho entèn?

Toronto Raptors 113 - New York Knicks 111

El dimecres vaig anar a veure el debut (en pretemporada) dels Toronto Raptors al Air Canada Centre. Van guanyar per poc als New York Knicks.

L'entrada no era barata (50$) sobretot tenint en compte que, com podeu veure a la foto, no estàvam pas aprop del camp (tot i que són tant amables de posar-te càmeres perquè no perdis detall de res).

Va ser un bon espectacle tot i que l'ambient estava una mica desangelat. Hi tornarem quan comenci la temporada regular! (però no abans d'anar a veure primer un parti de Hockey sobre gel, és l'únic que em falta).

Català a Toulouse

Aquests dies, alguns dels amics madrilenys amb els què he coincidit aquí m'han preguntat que perquè a Toulouse hi ha tantes paraules en català (per ex. els noms dels carrers).

Al principi no sabia de què nassos em parlaven però després hi he caigut. El què en realitat veien eren textos en occità! Per exemple, en un dels carrers del costat de l'hotel es pot llegir:

"carriere X, eroi de la liberacion, mort per la França" (o quelcom molt semblant que ho vaig llegir ahir a la nit).

Casualitats

Com diu el gran escriptor i matemàtic John Allen Paulos, una de les característiques de la societat actual (homes "anumèrics" que diu ell) és que prenem per casualitats successos que de fet no són realment tan improbables.

Ara bé, crec que fins i tot ell estaria d'acord que el què em va passar al viatge cap a Toulouse és una casualitat real.

El viatge comprenia dos vols: Toronto-Frankfurt i Frankfurt - Toulouse.

Sabia que hi havia una altra persona del departament que també anava a Toulouse però en cap moment ens vam coordinar per anar-hi junts.

Primera "casualitat": Trobar-me'l a l'aeroport. Aquesta casualitat és una de les no-casualitats que deiem abans. Si els dos anem al mateix congrés és probable que triem el mateix dia (+-1) per marxar. Que coincidim a la mateixa franja horària tampoc no és tant estrany. Molts dels vols cap a Europa surten al vespre (de forma que arribis al destí al matí).

Segona "casualitat": Anar en el mateix vol. Casualitat relativa. Hi ha diverses combinacions per fer aquest viatge (via Munich, Paris, Londres o Amsterdam per ex.) però si va buscar com jo l'opció més barata també és raonable que comprés el mateix vol.

Tercera casualitat: Seure de costat a l'avió Toronto-Frankfurt!. Això sí que ja és molt menys probable. Que d'entre els 300 seients (com a mínim) que hi ha l'avió ens toqui seure de costat ja és més difícil

Quarta casualitat: Que tornem a seure de costat a l'avió Frankfurt-Toulouse! Aquí l'avió era més petit (100 places aprox) però igualment té el seu mèrit.

NOTA (pels que han oblidat tot el què van aprendre de les matemàtiques): Si ja és casualitat que passin qualsevol dels esdeveniments anteriors, que passin tots ells és encara molt menys improbable (multiplicació de probabilitats)