Les pel·lícules s'emeten en dos modalitats diferents, cara i barata.
La modalitat barata (15$) consisteix en anar a un dels cinemes de la ciutat a veure l'estrena )mundial/nord-americana o simplement canadenca) de la pel·lícula.
La cara (40$) consisteix en anar a un dels teatres de més categoria i veure de prop alguns dels actors/actrius que hi participen i sentir el director fer una petita introducció abans de la projecció.
Per un cop la vida vam decidir anar a la versió cara i veure què tal era l'experiència.
La pel·lícula triada va ser The Wrestler. El motiu principal va ser que era la millor de les que encara no tenien les entrades esgotades (i ja em perdonareu però com a no intel·lectual que sóc prefereixo veure una peli d'una ex-estrella del pressing catch que l'afganesa de torn, que era bàsicament l'altra opció). Sorprenentment però, sembla que vaig escollir bé perquè poc abans d'anar-la a veure va guanyar el guardó principal en el festival de Venècia.
Resum:
- Val la pena fer-ho una vegada. Sempre és curiós veure els actrius com entren al teatre, es paren per fer-se les fotos i tenir-los quasi a tocar. També fa gràcia escoltar la introducció a la pel·lícula per part del propi director i després assistir a la projecció
- Òbviament, però, a 40$ l'entrada no hi ha pas intenció de repetir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada