Camping VI - Tornant a casa

Tard o d'hora tot s'acaba (però esperem que "tornarà a començar" com cantaven els Sau).

Una capbussada al llac del costat del càmping (sí, sóc jo el de la foto)

i a fer l'últim sopar amb cara moixa

abans de tornar a casa i començar desfer motxilles

Camping V - Les excursions

El parc té infinitat d'excursions que permeten recórrer els seus boscos, rius i llacs. És especialment impactant a la tardor, quan les fulles comencen a canviar el color i el parc s'omple de tons rogencs. Tot i que encara una mica massa aviat, el canvi es començava ja a veure.
Gaudiu de les fotos.

Camping IV - Les barbacoes

Què millor que un bon foc de camp i carn a la brasa per sopar? (haguessin estat millors unes costelles i unes botifarres més que no pas unes hamburgueses i uns frankfurts però què hi farem). Acabat el sopar, passem del carbó a la llenya i encenem la foguera (amb el fred què feia era ben necessària!). Un cop feta la foguera vam (bé, van, jo en vaig provar un i vaig dir prou) complir amb la tradició de començar a rostir marshmallows (una llaminadura semblant a una "nube").

Com que aquí tot s'aprofita, altres visitants oportunistes van també sopar/esmorzar (el ratolí era nocturn però els esquiros, tipus "chipmunk" que en diuen aquí van venir al matí).

Camping III - Muntant les tendes

Amb força esforç i "with a little help from my friends" que deia la cançó, vam aconseguir muntar les tendes.

Jo ja llegia les instruccions però l'últim cop que vaig haver de muntar una tenda encara anàvem amb aquelles tendes triangulars (que curiosament i sinó recordo malament, anomenàvem canadenques).

El cansament va provocar que després un servidor fes coses tan intel·ligents com aquesta:

(i a sobre vaig deixar que em fessin una foto!!)

Camping II - Algonquin park

Un jove alç ens va donar la benvinguda al camping.

El camping es troba dins l'Algonquin Park, una reserva natural de més de 7.000 km2 (compareu-ho amb la comarca del Barcelonés, que només en fa 134 de km2) plena de llacs, rius i boscos impressionants

Camping I - En Marxa

Un cop preparades les "maletes"


en Kay i l'Anita (que ens van fer de taxistes particulars) ens van venir a buscar


i vam anar a fer la compra
amb la feina feta, ens vam relaxar una estona a esperar que la resta del grup se'ns afegís

Preparant el camping

Un parell de dies abans de marxar vam decidir trobar-nos (al Hanoi un restaurant vietnamita de la zona) per discutir temes logístics i repartir-nos en els cotxes. Al final solució fàcil:

1 - comprar tot el necessari al super de l'últim poble important abans d'arribar a la zona.

2 -Quantitats? calcular a ull i si fem curt a passar gana (cal dir que els càlculs van ser molt precisos i que al final ens va sobrar molt poc menjar).

3 - Menú? Barbacoa cada dia i així ens estalviem de portar olles, paelles,...

Dakota tavern

Hem descobert un nou pub a la ciutat: la Dakota Tavern. Vam anar a veure el grup Revival Dear.


El resultat? Una bona estona de diversió amb un grup que apart de fer bona música, en directe és tot un espectacle.

i si no que els hi preguntin a la Heike i a la Wibke!

Com a curiositat dir-vos que l'espai és petit i per tant l'aforament és limitat. Fins aquí tot normal. El què ja no és normal (per desgràcia) és que portéssin un control estricte de l'aforament. Comptaven a la gent que entrava i un cop arribat al màxim, si volies entrar t'havies d'esperar a fora fins que algú sortís. Impensable en el nostre país.

Decoracions a les façanes

Cadascú és llliure de fer el què vulgui però em sembla que alguns exageren:

Fish and chips al Chippy's

Ja ens venia de gust provar el típic fish and chips, versió canadenca. Per fer-ho vam anar a l'establiment de llarg més popular de la ciutat: el Chippy's.

La veritat és que tant el peix com les patates estaven boníssimes (és el què tenen els fregits amb molta sal :-D )

De totes maneres costa d'entendre que el consum de fish and chips a la ciutat hagi decaigut moltíssim en els últims 10-20 anys per culpa de les preocupacions dietètiques de la població. Bé, de fet això estaria molt bé però és que en el fons el lloc ocupat per les paradetes de fish and chip desaparescudes ha estat ocupada pels venedors de frankfurts i hamburgueses i no pas per venedors de fruita i amanides!!

Quan ve el fred res millor que quedar-se a can Cabot

La festa

Un cop fets els preparatius, van començar a arribar els convidats:

els informàtics





i els bioquímics.


El menú?

La Marta controlava la barbacoa

L'Anita va portar el pa (cuit per ella mateixa i boníssim!!!, el millor pa que hem provat mai)

i de beguda no en va faltar, i sinó mireu les carones d'aquestes tres "mujeres peligrosas"


també va haver-hi lloc pels regals:

material d'acampada per la setmana vinent

i una samarreta (bé, la foto és d'un altre dia perquè en Jose estava de viatge el dia de la festa i em va avançar el regal)

i com no podia ser d'una altra manera, vam brindar amb cava (codorniu i freixenet que sorprenentment es troben fàcilment)

The Wrestler - TIFF´08

Aquesta setmana s'està celebrant el Toronto International Film Festival (TIFF'08) que es viu com una autèntica bogeria.

Les pel·lícules s'emeten en dos modalitats diferents, cara i barata.

La modalitat barata (15$) consisteix en anar a un dels cinemes de la ciutat a veure l'estrena )mundial/nord-americana o simplement canadenca) de la pel·lícula.

La cara (40$) consisteix en anar a un dels teatres de més categoria i veure de prop alguns dels actors/actrius que hi participen i sentir el director fer una petita introducció abans de la projecció.

Per un cop la vida vam decidir anar a la versió cara i veure què tal era l'experiència.

La pel·lícula triada va ser The Wrestler. El motiu principal va ser que era la millor de les que encara no tenien les entrades esgotades (i ja em perdonareu però com a no intel·lectual que sóc prefereixo veure una peli d'una ex-estrella del pressing catch que l'afganesa de torn, que era bàsicament l'altra opció). Sorprenentment però, sembla que vaig escollir bé perquè poc abans d'anar-la a veure va guanyar el guardó principal en el festival de Venècia.

Resum:

- Val la pena fer-ho una vegada. Sempre és curiós veure els actrius com entren al teatre, es paren per fer-se les fotos i tenir-los quasi a tocar. També fa gràcia escoltar la introducció a la pel·lícula per part del propi director i després assistir a la projecció

- Òbviament, però, a 40$ l'entrada no hi ha pas intenció de repetir

Preparacions festa aniversari

Primeres fotos.
La Marta decorant la casa:


i la cuina plena de menjar (sogra: no havies vist mai la nostra nevera tant plena de menjar com ara !)

parlant del menjar dos apunts:

- Hem aconseguit trobar oli de primera premsada en fred a un preu raonable (7-8 dollars el litre)

- Les olives són un luxe aquí

Festa d'inici de curs al departament

El meu departament va organitzar una petita festa per donar la benviguda als nous estudiants de màster i doctorat (per cert, pels interessants, dir-vos que són com a mínim 10, només per SE és a dir sense tenir en compte ni la gent de BDs ni la d'IA,...).

Van demanar que cadascú contribuís portant alguna cosa de menjar "original". Aquí en primer pla podeu veure la meva (bé, de la Marta) truita de patates. Va causar sensació.

Keb Mo

El music Keb Mo (Mississipi blues) ha estat un agradable descobriment que hem d'agraïr a la nostra amiga Heike.

Va tocar de franc en el marc del Toronto International Film Festival, com a part de la promoció de la pel·ícula ¨Who do you love?". Podeu escoltar vàries de les seves cançons a la plana web.

Un cap de setmana esgotador

Divendres concert de Keb Mo
Dissabte: Festa d'aniversari
Dormir 3 hores (la Marta estava de guàrdia al dia següent)
i enganxar diumenge amb la premiere nord-americana de "The Wrestler" per acabar en una altra festa d'aniversari, dormir 6 hores, despertar-me a 11ºC i tornar a la feina.

Quan em recuperi aniré penjant/comentant els diferents actes.

Més "charities"

A vegades sembla que aquesta gent tingui mala consciència si s'ho passa bé i per tant, cada cop que fa una festa l'excusa és que la festa es fa per recollir diners per a algun tipus d'organització (ull! no me'n queixo, només ho comento). Un parell de fotos de l'última a la què hem assistit.

L'acròbata





El pobre encarregat d'evitar que l'acròbata no sortís volant





El què es pot arribar a fer amb uns quants globus i molta imaginació.