Després d’uns dies a Zurich i una visita llampec a Barcelona, en aquests moments (s’entén en el moment d’escriure el text) estic ja volant cap a Toronto.
El més increïble és que ho estic fent des de business class (ja sabeu aquells seients individuals que es poden estirar 180º, amb catering de categoria, endoll pel portàtil,... i que sempre mirem amb enveja quan anem cap a la nostra classe turista). Es veu que això de volar tant sovint a vegades té recompensa i quan ja estava a punt d'embarcar han cridat al meu nom (cosa que no cal dir, “acollona” bastant ) i m’han comunicat que em canviaven de classe
No cal que digui que és la primera que gaudeixo d’aquestes comoditats (i l’última fins que no tingui la sort de què em torni a passar el mateix). Serà dur, un cop provades les mels del capitalisme, tornar a la dura realitat del proletariat...
P.S: Al final el viatge ha estat una odissea. 26 hores en total (des de que he sortit de Mataró fins que he entrat a l'apartament de Toronto). Per culpa d'una tempesta a Toronto l'avió s'ha desviat a Montreal on ha repostat i al cap d'una hora ha tornat a emprendre el vol per fer un segon intent d'aterratge a toronto.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quina enveja. A mi em va tocar la loteria un cop, en un Rio-Madrid, i encara al·lucino...
Doncs, a mi no m'ha passat mai, serà que no viatjo amb avió??
Publica un comentari a l'entrada