dilluns, 22 de desembre del 2008
Últim brunch de l'any
1era tempesta de neu
Un cop la tempesta va passar, la ciutat es va omplir de màquines llevaneus (de totes mides i tipus) per començar a netejar els carrers i espargir la sal.
dissabte, 13 de desembre del 2008
Paella (II)
i tot seguit la paella de carn ("a cual mejor")
tot això complementat amb uns musclos al vapor
i selecció d'embotits ibèrics (manxego, xoriço, perni salat,...)
no és d'estranyar que tots ells (i els que no cabien a la foto) estiguin esperant la propera sessió paellera :-)
Ball de bastons
Qualsevol dia em trobo una sardana
dimecres, 10 de desembre del 2008
Festa a l'escocesa
Ara, el que més em va agradar va ser l’atrezzo de l’amfitrió.
Una festa molt ben ambientada. (Noteu el ganivet ficat en el mitjó de la cama esquerra...... Cuidant tots els detalls!!!!!)
dissabte, 6 de desembre del 2008
Felicitats Neus!
Felicitats Neus!!!
La paella (I)
El plat principal ? paella (el pà amb tomàquet quedava una mica pobre sobretot tenint en compte que aquí de llonganissa de pagès no se'n troba)
Les postres? Bracet de gitano de crema catalana.
... i aquí hem tingut ja el primer contratemps.
Després de dos intents en els què se'ns ha tallat la llet a mig fer la crema hem hagut de substituir la crema per nocilla. No és tant autòctom però és igual de bo.
Democràcia a Canadà
M'explico. Fa poc van haver-hi eleccions i el partit conservador va guanyar però sense majoria absoluta. No obstant va formar govern en solitari i va el sue líder es va convertir en el primer ministre.
La setmana passada l'oposició va decidir unir-se en desacord amb les mesures econòmiques que el govern estava prenent per suavitzar la crisis. L'oposició va demanar sotmetre al govern a un vot de confiança (si el govern perdia doncs canvi de govern). Fins aquí tot "normal".
El què ja no és tant normal és la reacció del primer ministre. Per evitar-ho ha anat a veure el governador de canadà (representant de la reina com a màxima autoritat del país) i li va demanar que suspengués el parlament per un parell de mesos a veure si així es calmaven els ànims i passava alguna cosa que trenqués la unitat de l'oposició. Desig concedit. Ara resulta que Canadà es troba sense parlament (amb la paral·lasi que això suposa) per tal d'evitar que el partit del govern se'n vagi a l'oposició.
Segur que tinc una visió molt simplista del procés (no m'interessa tant com per perdre-hi més temps) però no em negareu que és curiós. Imagineu el rei suspenent el parlament espanyol per evitar que en Rajoy pugui guanyar la votació i substituir en Zapatero.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Com es pot dansar amb botes?
diumenge, 23 de novembre del 2008
"Gluehwein" i "Feuerzangenbowle"
dimecres, 19 de novembre del 2008
1a Nevada
Ens ha fet molta il·lusió veure el canvi en el paisatge però som plenament conscients de què ens queden quatre llargs mesos d'hivern on acabarem fins els .... de neu.
Quin millor moment que aquest per recuperar el gran "diario de un cubano" (versió amb la veu de gomaespuma): diario de un cubano al youtube
i riure del què ens espera ara que encara podem.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Remembrance day
Immediatament em vaig posar alerta intentant veure qui les estava venent pel carrer (per evitar-lo, es clar) però no vaig veure ningú. L'endemà el mateix.
Per fi, però, he descobert el misteri. Ahir es va celebrar el "Remembrance Day" amb el què recorden els "morts per la pàtria" a la primera guerra mundial. Pel motiu que sigui, molta gent (que no havia ni nascut quan va acabar la primera guerra mundial i casi que els seus pares segur que tampoc) ho segueix considerant un acte important i es posen la rosella quan s'acosta el dia. Així a ull, diria que entre un 10 i 20% de la població la portava (que jo trobo que és molt).
En teoria, la rosella s'ha de deixar a l'esglèsia després del memorial que es fa el dia 11.
Curiós.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Consumisme nadalenc
Tot sigui per seguir consumint, ara amb l'excusa del Nadal.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Nit de Halloween
però el triomfador de la nit va ser aquest noi que anava amb un vestit fet a base de bombolles de plàstic (barret i corbata inclosos). Cap noia es resistia a acostar-se i rebentar alguna de les bombolles cosa que li permetia provar sort.
Trick or Treat
De totes maneres el què més ens intrigava era veure si a la tarda passarien nens a buscar caramels al crit de "trick or treat" (podríem traduir-ho com "entremaliadura o recompensa"). Ens vam preparar per si de cas:
i, efectivament, a partir de les 6 van començar a venir els nens (i no tant nens) amb bosses (i l'esperança d'omplir-les). Això sí, sobretot pel cas dels nens més petits, els pares estaven aprop, controlant la situació, i és que avui en dia la gent ja no es (ens) fia de ningú.
Pels fans dels óssos rentadors
Això sí, segueixen tant juganers com sempre
dissabte, 1 de novembre del 2008
dijous, 30 d’octubre del 2008
Miracle Manna
Es veu que el venedor (un tal Peter Popoff) és un conegut estafador que s'ha fet millonari amb coses per l'estil (abans es veu que també venia aigua miraculosa). Fascinant.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Percepció tèrmica
Els catalans diuen la real (la que marquen els termòmetres) i la que la "sensació de calor" que la gent percep (bàsicament per culpa de la humitat), sempre més alta que l'anterior.
Aquí fan el mateix però amb el fred. Diuen la real i la sensació de fred (en aquest cas per culpa del vent). Per ex. avui estàvem a 2ºC reals però a -2º si tenies en compte el vent
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Explosió d'art a Toronto: Nuit Blanche
La Nuit Blanche es va celebrar el primer dissabte d'octubre. I com el seu nom indica, es tractava de passar tota la nit en blanc (des de les 6:30 de la tarda fins les 6:30 del matí) passejant pel "downtown" de Toronto observant i/o participant en les diferents exposicions i representacions artístiques, algunes programades i altres espontànies, dispersades pels carrers de la ciutat.
Un dels actes més impressionants que he viscut des de que hem arribat a Canadà. Va ser ben bé una explosió d'art contemporani. Molts artistes van sortir als carrers de Toronto omplint la ciutat de pintures, llums, música, teatre, circs, dansa, escultures fetes amb els materials més diversos que us pugueu imaginar......... i sobretot de gent!!! molta gent!!! La nit va acabar de donar un toc romàntic i especial a tot plegat.
Aquell cap de setmana jo estava de guàrdia i malauradament vaig haver d'abandonar l'acte poc després de mitja nit. Com a mínim em vaig perdre 3/4 parts de tot el que es feia però vaig gaudir moltíssim del que vaig veure. L'any vinent segur que repeteixo!!!
dijous, 16 d’octubre del 2008
Oktoberfest
Un cop dins una de les carpes on es celebrava la festa més o menys l'esperat: menjar típic alemany (no intentaré reproduir els noms però ja ens entenem, salsitxes i derivats), molta cervesa i com una petita fira pels nens.
Tot això amenitzat amb un grup de dansaires folk que van ser bastant entretinguts de veureComiat d'en Jose amb Brunch i a la platja
Per acomiadar-lo vam decidir anar a fer un "brunch" a la terrassa del drake hotel . La veritat és que el menjar estava boníssim i oferia força alternatives a les típiques truites/bacon/salsitxes habituals als menús de brunch (ex. original: "pollastre amb gofres").
després del brunch vam pujar tots quatre al descapotable de la Mariana i vam anar a passejar per les platjes de Toronto (és que aquesta ciutat té de tot!).
Veient aquesta foto, qui diria que estic a Toronto i no a la platja de Mataró?
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Old Distillery District
El vi no es paga a càrrec del projecte
Dues notes curioses del dinar:
- El dinar era només per doctors. Els no doctors només podien venir prèvia petició expressa del seu director. Aquí encara tenen més clar que a casa, que entre un doctor i un no doctor hi ha una diferència abismal
- Cadascú s'havia de pagar el vi i la cervesa. Es veu que hi ha alguna llei absurda (sí, aquí també en tenen moltes d'aquestes) que no permet pagar amb diners provinents del govern canadenc begudes alcohòliques. Tothom a veure aigua. Algú ho entèn?
divendres, 10 d’octubre del 2008
Toronto Raptors 113 - New York Knicks 111
L'entrada no era barata (50$) sobretot tenint en compte que, com podeu veure a la foto, no estàvam pas aprop del camp (tot i que són tant amables de posar-te càmeres perquè no perdis detall de res).
Va ser un bon espectacle tot i que l'ambient estava una mica desangelat. Hi tornarem quan comenci la temporada regular! (però no abans d'anar a veure primer un parti de Hockey sobre gel, és l'únic que em falta).
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Català a Toulouse
Al principi no sabia de què nassos em parlaven però després hi he caigut. El què en realitat veien eren textos en occità! Per exemple, en un dels carrers del costat de l'hotel es pot llegir:
"carriere X, eroi de la liberacion, mort per la França" (o quelcom molt semblant que ho vaig llegir ahir a la nit).
Casualitats
Ara bé, crec que fins i tot ell estaria d'acord que el què em va passar al viatge cap a Toulouse és una casualitat real.
El viatge comprenia dos vols: Toronto-Frankfurt i Frankfurt - Toulouse.
Sabia que hi havia una altra persona del departament que també anava a Toulouse però en cap moment ens vam coordinar per anar-hi junts.
Primera "casualitat": Trobar-me'l a l'aeroport. Aquesta casualitat és una de les no-casualitats que deiem abans. Si els dos anem al mateix congrés és probable que triem el mateix dia (+-1) per marxar. Que coincidim a la mateixa franja horària tampoc no és tant estrany. Molts dels vols cap a Europa surten al vespre (de forma que arribis al destí al matí).
Segona "casualitat": Anar en el mateix vol. Casualitat relativa. Hi ha diverses combinacions per fer aquest viatge (via Munich, Paris, Londres o Amsterdam per ex.) però si va buscar com jo l'opció més barata també és raonable que comprés el mateix vol.
Tercera casualitat: Seure de costat a l'avió Toronto-Frankfurt!. Això sí que ja és molt menys probable. Que d'entre els 300 seients (com a mínim) que hi ha l'avió ens toqui seure de costat ja és més difícil
Quarta casualitat: Que tornem a seure de costat a l'avió Frankfurt-Toulouse! Aquí l'avió era més petit (100 places aprox) però igualment té el seu mèrit.
NOTA (pels que han oblidat tot el què van aprendre de les matemàtiques): Si ja és casualitat que passin qualsevol dels esdeveniments anteriors, que passin tots ells és encara molt menys improbable (multiplicació de probabilitats)
dijous, 25 de setembre del 2008
Camping VI - Tornant a casa
abans de tornar a casa i començar desfer motxilles