diumenge, 12 de desembre del 2010
El dia del bigoti
No sé exactament com va començar tot però es va decidir que un divendres a la tarda tots aniríem a fer una cervesa amb bigoti (de fet després vam veure que el "moustache day" existeix de veritat a nivell internacional).


Les meves obligacions professionals no em van permetre deixar-me molta barba els dies anteriors o sigui que només vaig poder lluir una decepcionant "sombra" sobre el llavi. Com podeu veure a les fotos altres tenien bigotis realment impressionants (alguns tant, que s'han negat a aparèixer a les fotos!)


El vi "beaujolois nouveau"
Cada tercer dijous de novembre es posen a la venda les ampolles del vi "beaujolois nouveau" de l'any. No entenc de vins però possiblement és un concepte semblant al del nostre vi novell. El "beaujolois nouveau" és un vi que només ha estat fermentat unes poques setmanes.
De totes maneres, la consumició d'aquest vi s'ha covertit en un esdeveniment nacional i com a tal no podíem estar-nos de provar-lo. A mi em va agradar però tenint en compte que no m'agrada el vi no estic segur de si això deixa el beaujolois en un bon lloc o no.
De totes maneres, la consumició d'aquest vi s'ha covertit en un esdeveniment nacional i com a tal no podíem estar-nos de provar-lo. A mi em va agradar però tenint en compte que no m'agrada el vi no estic segur de si això deixa el beaujolois en un bon lloc o no.
dissabte, 27 de novembre del 2010
Nantes - Capital verda d'europa el 2013
Nantes acaba de ser nominada capital verda europea de l'any 2013. Més detalls aquí
A veure què organitzen per celebrar-ho (no hi ha res segur en aquesta vida però en principi el 2013 encara hauríem de córrer per aquí)
A veure què organitzen per celebrar-ho (no hi ha res segur en aquesta vida però en principi el 2013 encara hauríem de córrer per aquí)
Coses d'homes
Context: Jo i la Marta esperant torn en una botiga de formatges. Un "clàssic" exemple de francès d'edat avançada darrera nostre.
Ens toca el torn i la Marta demana els formatges que volem. Immediatament, l'home de darrera estossega i deixa anar un "les coses no es fan així". Jo que em pensava que a la millor estàvem demanant els formatges equivocats li demano a què es refereix.
Resposta: a França són els homes s'encarreguen de comprar el formatge i el vi. Vaig salvar la situació dient que era turista...
Ens toca el torn i la Marta demana els formatges que volem. Immediatament, l'home de darrera estossega i deixa anar un "les coses no es fan així". Jo que em pensava que a la millor estàvem demanant els formatges equivocats li demano a què es refereix.
Resposta: a França són els homes s'encarreguen de comprar el formatge i el vi. Vaig salvar la situació dient que era turista...
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Cançons popular franceses...
A força de sentir-la al carrer he après la meva primera cançó francesa (tot s'ha de dir però, que crec oportú no cantar-la públicament, segur que de seguida enteneu perquè). La lletra fa així:
Sarko, si tu savais… ta politique où on se la met.
Au cul ! Au cul ! Aucune hésitation
Si la voleu veure cantada en directe (tot i que una variant i amb mala qualitat de so) mireu aquest video. Com podeu veure és una cançó que arrossega multituds.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
Sant Jordi 2010
Per si algú en tenia dubtes, adjunto la prova de què, un cop més, vaig complir amb les mevs obligacions el dia de sant jordi

Per cert les dues fotos estan preses a l'antic apartament de 20 m2 on vaig viure de gener a maig. Bàsicament, el què es veu a les fotos és l'apartament sencer (excepte el lavabo i la mini-cuina que està just al costat del microones que es veu al fons).
No va ser fàcil però vam aconseguir sobreviure en aquestes condicions precàries!
diumenge, 19 de setembre del 2010
La nova casa de Nantes: les golfes
La nova casa de Nantes: les habitacions
i seguim ara per les habitacions.
Aquesta primera "habitació" (de fet un replà de l'escala prou gran) estava destinat a ser la del gos tot i que no va trigar ni dos semanes a colar-se de forma permanent a la nostra
l'habitació dels convidats (podria ser la vostra :-) )

i la nostra. Els mobles com sempre barreja total: IKEA, mobles portats de Canadà i mobles portats de la casa de Barcelona.

Aquesta primera "habitació" (de fet un replà de l'escala prou gran) estava destinat a ser la del gos tot i que no va trigar ni dos semanes a colar-se de forma permanent a la nostra
La nova casa de Nantes: la cuina i l'entrada
La nova casa de Nantes: el menjador
i seguim pel menjador, on el regal de comiat dels amics canadencs ocupa un lloc destacat (per cert, no és que sigueu tontos, l'acudit no s'entén sense el context adequat)
jo i en Bruc al sofà (no sé pq la Marta sempre em fa fotos quan estic amb l'ordinador, sembla que no sàpiga fer res més!)
una altra foto de la veritable estrella de la casa
i la resta del menjador amb la sortida al pati

La nova casa de Nantes: el jardí
Ha passat ja un any des de l'última entrada al blog. Un any que com tots ja sabeu ha estat molt mogut. Hem deixat Canadà i ara vivim a França (des del gener jo i des del maig la Marta) i més concretament a Nantes.
Encara espero anar omplint el buit d'aquest últim any amb totes les fotos emmagatzemades a l'ordinador però de moment us poso unes quantes fotos de la casa que hem llogat aquí a Nantes (un cop va arribar la Marta, mentre jo estava d'"avanzadilla" em vaig haver de conformar amb un mini-apartament de 20 m2).
Comencem pel jardí (i la barbacoa, després d'estar a Canadà s'ha convertit en un element imprescindible)

i l'altra "adquisició" d'aquest any. Hem recuperat el nostre estimat Bruc. I com podeu veure ell està més que encantat amb el canvi!! Què millor que tenir un jardí des del qual podem bordar a tots els gats del veïnat!
i mentre uns disfruten...
altres anem escrivint blogs
Encara espero anar omplint el buit d'aquest últim any amb totes les fotos emmagatzemades a l'ordinador però de moment us poso unes quantes fotos de la casa que hem llogat aquí a Nantes (un cop va arribar la Marta, mentre jo estava d'"avanzadilla" em vaig haver de conformar amb un mini-apartament de 20 m2).
Comencem pel jardí (i la barbacoa, després d'estar a Canadà s'ha convertit en un element imprescindible)
i l'altra "adquisició" d'aquest any. Hem recuperat el nostre estimat Bruc. I com podeu veure ell està més que encantat amb el canvi!! Què millor que tenir un jardí des del qual podem bordar a tots els gats del veïnat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)