diumenge, 24 de maig del 2009

Visita al Darlingon Provincial Park

El darlingon parc, situat a les afores de Toronto (en concret a l'est d'Oshawa, a una hora en cotxe de la ciutat) és perfecte per fer un picnic al costat del llac. Especialment a la primavera, quan encara hi ha molt poca gent a la zona (bàsicament pq encara fa fred, com demostra la cara de la Mariana, la Mabia i la Marta)

vam poder veure alguns ocells

recordar emocions ja oblidades


i compartir un dinar a la "platja"


(pq veient aquesta foto qui diria que no estem al costat del mar?)disfrutant de les vistes




The chefs' house

Com a bons aficionats a Hell's Kitchen, vam anar a dinar a la chefs' house, el restaurant-escola del centre "for Hospitality and Culinary Arts".

Va ser divertit veure els alumnes fent pràctiques de cambrer, cuiner, ajudant de cuina,... sempre sota l'atent vigilància d'alguns professors (i a més, amb càmares que els graven i retransmeten la imatge a les televisions repartides pel local per tal de què els clients puguin veure detalls de com es preparen els seus plats). Segons el què ens van explicar, cada alumen passa per tots els possibles rols del restaurant durant el seu aprenentatge (com més veterà, més va "pujant" de categoria fins arribar a fer de cuiner).

A més a més, com que vam ser els primers a fer una reserva per Internet, ens van regalar salsa per la barbacoa!

dissabte, 23 de maig del 2009

Celebrant dilluns de pasqua

El dilluns de pasqua (ja ho sé, fa temps d'això) vam anar a casa l'Anita i en Kay a celebrar-ho tots junts. Per ells és una festa molt senyalada. Es veu que acostumen a anar a missa al matí (a primera hora) i després s'entaulen durant tot el dia.

Com a part de l'apat no podien faltar els ous de pasqua. Malauradament (per mi) en aquest cas els ous són ous dusos de veritat i no de xocolata. Això sí, pintats per l'ocasió. Abans de menjar els ous, però, tenen també el costum de fer un pedra, paper i tissores. El què guanya pica el seu ou amb el del perdedor (cosa que li dona avantatge en el xoc). A qui se li trenca l'ou (sona dolorós ho sé) perd.
Després del dinar vam tenir recital de guitarra clàssica a càrrec de la Màbia
i finalment vam acabar passant la tarda cantant cançons al més pur estil kumbaya.
La Heike va ser l'encarregarda de preparar el pastís (de Maduixa). Per fer-me content però, a mi em va portar un conill de xocolata!!
En resum més de 10 hores amb bona companyia.


Foto Riu gelat

La nostra foto sobre el Don River gelat ha estat reaprofitada per il·lustrar una entrada d'aquest blog
M'alegro que algú més trobi la foto maca

(per cert, hem tornat ja de Vancouver, a veure si aquest cap de setmana ens posem una mica al dia amb les fotos del blog)

diumenge, 3 de maig del 2009

Veieu quelcom estrany a la foto?



La little Martha

La "meva" Marta no és la única del grup. Casi al mateix temps que arribàvem nosaltres, la little Martha va arribar al món. Per molt que sigui canadenca de naixement, és una alemana de cap a peus (a la foto potser no s'aprecia però té una cara d'alemana que no li treu ningú) com no podia ser d'altra manera tenint com a pares dos alemanys: la Dagmar i l'Oliver.

Ha tornat la neu?


Per sort no, però es veu que estaven filmant una pel·lícula per la zona i havien decorat el carrer amb neu artificial. Feia poc que la tenien natural però els hi deu ser més barat filmar amb bones condicions climatològiques encara que això impliqui falsificar la neu.