La resposta depèn de quan faci que vas entrar al país:
- Acabes d'arribar? No coneixes les normes de circulació pel què fa a les interaccions amb el munt de tramvies de la ciutat? Cap problema segur que ets molt bon conductor. Ens fiem de tu. Ensenya'ns només el carnet espanyol i endavant!!
- Fa tres mesos que has arribat? Uff, ara ja no ens fiem tant de tu. Només pots seguir conduint si tens un carnet internacional. (pels qui no ho saben, el carnet internacional te'l treus, com tot, pagant, no hi ha cap tipus de test de conducció addicional per tant tenir el carnet internacional no implica que sàpigues conduir més que els que tenen el carnet normal).
- Fa un any que has arribat, coneixes com funciona la ciutat i el país? Apa, maco, treu-te el carnet canadenc (un examen teòric i dos de pràctics) o oblida't de conduir.
Resum: quan més temps portes al país m'és difícil t'ho fan per poder conduir. De pel·lícula.
Per cert, els exàmens no els has de fer si ets d'un país, segons ells, més civilitzat com Alemània o Austria. Llavors et donen automàticament el carnet canadenc.
diumenge, 31 d’agost del 2008
dilluns, 25 d’agost del 2008
Bills 24 - Steelers 21
Aquest va ser el resultat del partit de futbol (americà) que vam anar a veure. Jugaven els Buffalo Bills contra els Pittsburgh Steelers en un partit de pretemporada.
El partit va ser divertit però car (les entrades anaven a 100$ cada una i les nostres eren les més barates). Una experiència més al sac.
Abans del partit van organitzar una festa bastant deplorable. Bàsicament només podies menjar, veure i fer-te fotos amb les hostesses.
El partit va ser divertit però car (les entrades anaven a 100$ cada una i les nostres eren les més barates). Una experiència més al sac.
dissabte, 23 d’agost del 2008
Festa amb catximba inclosa
Recentment vam anar a la festa que la Golnaz (estudiant de doctorat iraní del meu departament) feia per celebrar l'arribada com a nou immigrant a Canadà de l'Amir, la seva parella (per cert, aquí encara no havia anat al barber! les entrades estan una mica desordenadas temporalment, sobretot quan les fotos no les faig jo i haig d'esperar a què me les enviïn)
La catximba forma part de la cultura tradicional iraní pero em van comentar que ara s'ha posat molt de moda entre el jovent i patit com un renaixement (per ex. tots els iraníes de la festa en tenien una de petita a casa). Per preparar-la, posen aigua a sota, el tabac a sobre i a dalt de tot hi posen pastilles de carbó per fer bullir l'aigua.
El més divertit de la festa va ser poder veure i tastar una autèntica catximba, després d'anys i anys cantant la famosa cançó d'umpah-pah "La catximba i els rostolls de l'Angelina" (estic segur que si l'escolteu la reconeixereu).
La catximba forma part de la cultura tradicional iraní pero em van comentar que ara s'ha posat molt de moda entre el jovent i patit com un renaixement (per ex. tots els iraníes de la festa en tenien una de petita a casa). Per preparar-la, posen aigua a sota, el tabac a sobre i a dalt de tot hi posen pastilles de carbó per fer bullir l'aigua. Primera visita al barber
Després de tres mesos i mig aquí, em tocava anar al barber. No les tenia totes per dos motius:
1 - Com explicar en anglès com vols els cabells
2 - Com vigilar que han entès bé la descripció dels cabells.
En principi, el punt 1 era fàcil en el meu cas (els vull "short"). El problema és que sense les ulleres només tinc una lleugera idea de què m'estan fent i per tant m'és impossible saber si sortiré d'allà amb el pentinat que volia o si em farien una desgràcia al cap.
Afortunadament tot va anar bé i la Marta diu que em van tallar molt bé el cabell.
El preu? 17$ +3 de propina = 20$ (uns 13 euros al canvi actual).
1 - Com explicar en anglès com vols els cabells
2 - Com vigilar que han entès bé la descripció dels cabells.
En principi, el punt 1 era fàcil en el meu cas (els vull "short"). El problema és que sense les ulleres només tinc una lleugera idea de què m'estan fent i per tant m'és impossible saber si sortiré d'allà amb el pentinat que volia o si em farien una desgràcia al cap.
Afortunadament tot va anar bé i la Marta diu que em van tallar molt bé el cabell.
El preu? 17$ +3 de propina = 20$ (uns 13 euros al canvi actual).
dilluns, 11 d’agost del 2008
Explosions a Toronto
Toronto s'ha despertat de cop per l'explosió d'un dipòsit de gas propà que ha obligat a desallotjar a milers de persones.
Toronto s'ha despertat de cop però la veritat és que nosaltres hem seguit dormint. La ciutat és prou gran i l'explosió ha estat prou lluny com perquè no ens hàgim enterat absolutament de res fins aquest matí.
diumenge, 10 d’agost del 2008
Festival Grec
Aquest cap de setmana es fa el festival grec. Toronto té un barri grec:
on es concentren la majoria de botigues i restaurants grecs de la ciutat. Tot i la pluja i l'escàs de poder de convocatòria dels grups musicals que hi actuaven, l'ambient estava força animat 
amb tot ple de paradetes (gregues i de tot arreu, que "la pela és la pela") als dos costats del carrer. Una de les que no falla mai i de les que sempre té més èxit és la què ven panotxes (sweet corn) a la brasa. Com podeu veure a la foto, en vènen en quantitats industrials
amb tot ple de paradetes (gregues i de tot arreu, que "la pela és la pela") als dos costats del carrer. Una de les que no falla mai i de les que sempre té més èxit és la què ven panotxes (sweet corn) a la brasa. Com podeu veure a la foto, en vènen en quantitats industrialsBaseball
Divendres vam anar a veure els Blue Jays (l'equip de baseball de la ciutat, que juga a "primera divisió") al Rogers Centre.
L'estadi és força impressionant, amb un sostre retràctil que en 20 minuts és capaç de cobrir tot l'estadi.
El partit va ser el nostre primer contacte amb el baseball. Va ser més interessant del què ens pensàvem tot i que no vam encertar un bon partit. A més a més l'entrada només costava 9$ (menys que anar al cinema). Repetirem.
dijous, 7 d’agost del 2008
Avenue Q
Per celebrar el Sant de la Marta, ahir vam anar a veure AvenueQ, musical que ara està de gira a Toronto.
És un musical una mica diferent de la resta ja que està protagonitzat per ninots ("puppets") tipus Barrio Sésamo. Si teniu curiositat per veure algun dels números del musical, he vist que la majoria estan a youtube. En particular, jo us recomano que escolteu "Everyone's A Little Bit Racist" o "The Internet is for porn"
Opinió després del musical:
- Jordi: No està malament. No he quedat impressionat
- Marta: uaaaau! (encara bo, el regal era per ella).
Suposo que l'experiència encara hagués estat més bona si no hagués patit un atac de dislèxia vertical en comprar les entrades i enlloc de comprar les que estaven prop de l'escenari vaig comprar les que estaven prop de la sortida...
És un musical una mica diferent de la resta ja que està protagonitzat per ninots ("puppets") tipus Barrio Sésamo. Si teniu curiositat per veure algun dels números del musical, he vist que la majoria estan a youtube. En particular, jo us recomano que escolteu "Everyone's A Little Bit Racist" o "The Internet is for porn"
Opinió després del musical:
- Jordi: No està malament. No he quedat impressionat
- Marta: uaaaau! (encara bo, el regal era per ella).
Suposo que l'experiència encara hagués estat més bona si no hagués patit un atac de dislèxia vertical en comprar les entrades i enlloc de comprar les que estaven prop de l'escenari vaig comprar les que estaven prop de la sortida...
Sorpresa nocturna (2)
Ja sé que costa de creure però per segona nit consecutiva he sentit algú cridant-me des de la finestra del carrer. Aquesta vegada, però, amb algunes diferències:
- No era la Marta
- Jo no estava dormint (tot i que eren les 12 de la nit)
- La persona que em cridava no feia servir el meu nom
Aquesta vegada era la nova veïna que acaba d'arribar a l'apartament. Només entrar amb la primera maleta ha sortit per arreplegar la segona i s'ha quedat tancada. Solució? Trucar al veí i així el coneixem!
- No era la Marta
- Jo no estava dormint (tot i que eren les 12 de la nit)
- La persona que em cridava no feia servir el meu nom
Aquesta vegada era la nova veïna que acaba d'arribar a l'apartament. Només entrar amb la primera maleta ha sortit per arreplegar la segona i s'ha quedat tancada. Solució? Trucar al veí i així el coneixem!
dilluns, 4 d’agost del 2008
Els nostres amics aquí a Toronto
Últimament estem sortint amb un grup de no-canadencs (òbviament :-D ).
Tot va començar per culpa de la Mariana, una gallega que vam conèixer en un bar el dia que es jugava Espanya-Itàlia (no sé si cal aclarir-ho però la Mariana és la de la dreta)
La Mariana ens va invitar després a la seva festa d'aniversari, on vam conèixer alguns dels seus companys de feina (bàsicament biòlegs fent postdocs en laboratoris associats al Mount Sinaí). Excepte dos brasilers tota la resta eren alemanys. Per cert una curiositat pels què us dediqueu a la recerca: els postdocs en biologia aquí són típicament de mínim 3 anys, es veu que es considera que amb menys temps no és possible fer res de bo.
L'última sortida conjunta ha estat anar al festival turc.
diumenge, 3 d’agost del 2008
Sorpresa nocturna
Aquesta nit (2-3 am) he sentit com algú cridava el meu nom des del carrer (la finestra de la nostra habitació dóna al carrer). Era la Marta en pijama que s'havia quedat tancada fora de la casa i no podia tornar a entrar. Jo, com que ja estic curat d'espants amb ella, l'he obert i he seguit dormint.
Al matí, m'ha explicat què havia passat. Es veu que a la nit s'ha aixecat per anar al lavabo però enlloc d'obrir la porta del lavabo ha obert la porta de l'apartament i ha sortit del pis, i ja no ha pogut tornar a entrar.
De pel·lícula.
Al matí, m'ha explicat què havia passat. Es veu que a la nit s'ha aixecat per anar al lavabo però enlloc d'obrir la porta del lavabo ha obert la porta de l'apartament i ha sortit del pis, i ja no ha pogut tornar a entrar.
De pel·lícula.
Caribana 2008
Ahir vam anar a veure el Caribana 2008 suposadament una dels festivals més espectaculars dels que es fan a la ciutat.
Plens de ganes, ens vam aplegar amb en José-Norberto (un alicantí de Torrevieja que estarà també uns mesos al meu departament) i vam anar cap al llac a veure les 7 hores de rua previstes.
Resultat? Una decepció. Primera sorpresa, unes reixes impedien que la gent es pogués acostar als participants. Segona, entre grup i grup a vegades calia esperar més de 10 minuts. Per tant, es perdia totalment el ritme. Tercera, un ruixat inesperat va acabar de complicar la situació.
En resum, tot i que sembla que va ser un èxit, nosaltres vam marxar a dinar al cap de tres hores. Ens queda al dubte de si el millor va venir a la tarda quan ja no hi erem o si és que aquí no saben preparar aquest tipus d'espectacles (no ho porten a dins). Us deixo alguna foto però aneu a la web del festival per veure més exemples.
Plens de ganes, ens vam aplegar amb en José-Norberto (un alicantí de Torrevieja que estarà també uns mesos al meu departament) i vam anar cap al llac a veure les 7 hores de rua previstes.
Resultat? Una decepció. Primera sorpresa, unes reixes impedien que la gent es pogués acostar als participants. Segona, entre grup i grup a vegades calia esperar més de 10 minuts. Per tant, es perdia totalment el ritme. Tercera, un ruixat inesperat va acabar de complicar la situació.
En resum, tot i que sembla que va ser un èxit, nosaltres vam marxar a dinar al cap de tres hores. Ens queda al dubte de si el millor va venir a la tarda quan ja no hi erem o si és que aquí no saben preparar aquest tipus d'espectacles (no ho porten a dins). Us deixo alguna foto però aneu a la web del festival per veure més exemples.
Beaches International Jazz Festival
Un dels actes que ens ha agradat més últimament ha estat el festival de Jazz a l'aire lliure.
Bona part de Queen Street East es va tancar al trànsit i es va omplir de grups que cada 50/100 metres oferien la seva proposta de Jazz/Blues/Rock. Fins i tot a molts dels mini escenaris s'anaven turnant diferents grups durant la tarda.
Bona part de Queen Street East es va tancar al trànsit i es va omplir de grups que cada 50/100 metres oferien la seva proposta de Jazz/Blues/Rock. Fins i tot a molts dels mini escenaris s'anaven turnant diferents grups durant la tarda.
Aquest ha estat el primer acte realment multitudinari que hem vist a la ciutat. 
Visita Lluís i Lídia
La setmana passada ens van visitar en Lluís i la Lídia. Van estar amb nosaltres amb prou feines 3 nits però ens van deixar molts records (i més de 600 fotos !!)
Això, sí van tenir temps de passejar per la ciutat
pujar a la CN Tower i veure Toronto des de dalt
disfrutar el Beaches Jazz Festival
visitar Niagara
i acabar amb la "tradicional" activitat de donar de menjar als óssos rentadors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)