We feel great !

Jo no tinc fred!

2012-02-12T14:33:00.000-08:00

El termometre marca prop de -10 però després de què la mama m'hagi vestit tant bé, no tinc por al fred!

Mateixes aficions que el pare

2012-01-26T14:30:00.000-08:00

Ja he comentat vàries vegades (tot i que certament no hi ha unanimitat al respecte) que la Laia se m'assembla molt. Per si quedava algun dubte, només cal que mireu que contenta que es posa quan veu que s'acosta la seva joguina preferida:

i quina es la seva joguina preferida? Doncs una libèl·lula! El què dic, clavadeta al pare

Primer caga tió (sense massa convenciment)

2012-01-26T14:25:00.000-08:00

Per començar a introduir la Laia en les costums nadalenques catalanes (no fos cas que se agafés massa afició al Pare Noel) vam fer-li fer cagar el tió. Tot s'ha de dir aquest primer intent, a jutjat per la seva cara, no va ser massa exitós.

La Laia amb el Pare Noel

2011-12-18T11:05:00.000-08:00

Adaptar-se o morir. Com que està clar que a França ni els reis ni el tió porten regals, la Laia s'ha hagut de passar a l'enemic i començar a fer-se la simpàtica amb el Pare Noel per no perdre l'esperança de què caigui alguna cosa. D'aquí uns dies veurem si ha funcionat!

La Laia a la festa del "boulot" del papa

2011-12-15T05:29:00.000-08:00

La Laia ha assistit ja a la seva primera festa de Nadal, l'organitzada per l'École des Mines. Apart de rebre com a regal una superpapallona que parla (que li encanta), va poder disfrutar també de les animacions que hi havia preparades, com aquest pingüí

o un grup de música per nens. No sabem si es va assabentar massa del què estava passant però el que si ens va quedar clar és que li va la marxa. Tant bon punt vam arribar, va obrir els ulls com uns plats i va començar a riure.

Gairebé tres mesos!!!

2011-12-04T08:55:00.000-08:00

El dia del bigoti

2011-11-27T03:12:00.000-08:00

Com cada novembre, homes de tot el món es deixen créixer el bigoti (aquest moviment va néixer ja fa uns anys per sensibilitzar i recaudar fons per malalties pròpies dels homes, pels interessats: http://es.movember.com/).

Aquí a Nantes ja és el segon any que ho celebrem però d'una manera més descafeinada (això de passar-se un mes deixant créixer el bigoti ens sembla bastant incompatible amb la pràctica professional diària): ens deixem créixer la barba durant dies/setmanes (depèn de la responsabilitat i atreviment de cadascú) i al final ens l'afeitem deixat al descobert el bigoti.

Aquí teniu el meu

tot i que clarament, no té ni punt de comparació amb alguns dels bigotis d'altres membres de l'equip

Transport ecològic

2011-11-20T14:31:00.000-08:00

No hi ha millor mitjà de transport que la mama!!!!

2 mesos i mig

2011-11-19T15:09:00.000-08:00

Primer viatge "internacional"

2011-11-13T13:44:00.000-08:00

Aquests dies hem fet la presentació oficial de la Laia a tota la família. És difícil de dir ja que de moment no se l'entén massa (potser és que de moment es dedica a practicar el seu bretó) però sembla que tant ella com la família han disfrutat de la visita.

ara a tornar a Nantes a pair totes les emocions i a prendre forces per tornar per Nadal.

La frase de la visita va per en Pau (el cosí gran de la Laia) que en veure com la Marta li donava el pit va i pregunta: "Marta, quanta estona triga la Laia a recargar-se?" i és que d'aquesta generació que ha crescut amb consoles, mòbils i portàtils no es pot esperar res més :-)

La Laia un mes després

2011-10-15T14:49:00.000-07:00

La Laia acaba de cumplir el seu primer "mesiversari". Un parell de vídeos per celebrar l'aconteixement!

(SEMBLA QUE A GOOGLE NO LI AGRADEN AQUESTS VIDEOS I NO ELS REPRODUEIX, PACIÈNCIA I FINS ALS PROPERS!)

i algunes fotos més amb el seu fantàstic barret

i el seu medi de transport preferit

No és això companys no és això

2011-09-25T13:31:00.000-07:00

pel què varem comprar la gandula ...

Laia - Primera setmana

2011-09-17T06:39:00.000-07:00

Clavadeta a mi

2011-09-17T06:24:00.000-07:00

Si compareu les fotos de la Laia amb les meves en el moment de néixer, és obvi que la Laia ha sortit clavadeta al seu pare :-) (i casi amb el mateix pes al moment de néixer)

Laia Cabot Sánchez - Dia 1

2011-09-07T07:35:00.000-07:00

Després de molt esperar i d'un part més que llarg (17 hores per acabar en cesària) ja tenim la Laia amb nosaltres. Com a bona mataronina (això és una qüestió genètica independentment d'on visquis) ha sortit capgrossa: 4.410 Kg.

Tant la nena com la mare (com el pare, però això ningú ho pregunta) estan molt bé

i no cal dir que els avis sembla que encara estiguin més contents que nosaltres!

Visita de l'inimitable Neus

2011-08-27T05:03:00.000-07:00

Nantes va tremolar amb l'arribada de la Neus que ens va venir a veure per primera vegada per degustar els excel·lents crepes de xocolata que tenim per aquí

Donades les circunstàncies, no vam tenir l'ocasió de fer massa turisme, ens vam haver de centrar en visitar la ciutat, però com a mínim vam aprofitar per fer-nos fotos de "familia feliç" per la posteritat (com en Calvin & Hobbes, la Neus ja saps de què parlo)

i encara va tenir temps de convertir-se en una celebritat local i és que la Neus no és d'aquelles que passa desaparcebuda...

Dues últimes setmanes

2011-08-17T10:51:00.000-07:00

Sembla (casi) normal

però no!

(algun dia us ensenyaré les fotos amb roba més ajustada, que no tinc permís per penjar-les, només em deixa aquestes més "soft")

Es lloga casa al centre històric de Mataró

2011-08-07T09:45:00.000-07:00

Per si algú busca (o coneix algú que en busqui) casa al centre de Mataró, us deixo unes fotos de casa nostra que ara que estem a França la casa busca ocupants. La casa te tres plantes i fa en total uns 130m2 habitables. Primera planta: rebedor, lavabo de cortesia, gran menjador-sala d'estar, cuina i pati interior. Segona planta: 3 hab totes exteriors i amb armaris empotrats i 1 bany complet. Tercera planta: un gran estudi amb aire acondicionat, 1 bany complet i una petita terrassa. Calefacció gas. Cuina elèctrica. Construida el 2002. No té parking. Interessats contacteu directament amb nosaltres: jcabotsagrera@gmail.com

Fotos:
1a planta: lavabo + menjador + cuina + petit pati interior

2na planta: 3 hab i un bany

3a planta: Gran estudi + bany + petita terrassa

8 mesos

2011-08-03T05:53:00.000-07:00

i en Bruc ja fa de "canguro"

2011-07-16T14:51:00.000-07:00

(bé potser simplement és que la panxa fa de bon coixí)

Artesanies can Sagrera (primera tongada)

2011-07-16T11:26:00.000-07:00

Les germanes Sagrera, mundialment conegudes per la qualitat del seu treball artesanal, han començat a treballar per tal de què la Laia no passi fred quan es decideixi a sortir.

Un altre panxa update

2011-07-16T11:00:00.000-07:00

aquesta vegada amb roba pq la Marta m'ha prohibit fer una foto amb la panxa a l'aire, diu que es sentiria culpable si algú es morís de l'espant

Royal de Luxe a Nantes

2011-07-03T11:08:00.000-07:00

La companyia nantesa Royal de Luxe coneguda pels seus autòmates (com els permanents de les Machines de l'ille ) ens va fer una visita de tres dies. Indescriptible (busqueu a Internet per millors vídeos/imatges)

Un "panxa update" (fotos preses als 6 mesos)

2011-06-13T02:33:00.000-07:00

Quan la cultura no és suficient

2011-06-13T02:17:00.000-07:00

no hi ha més remei que comprar un llit nou.

Visita de la Heike

2011-06-04T09:51:00.000-07:00

Directe des de Munich, la Heike ens va venir a visitar aprofitant la Setmana Santa per recordar els "vells temps".

Com acostuma a passar vam voler ensenyar-li tantes coses que ens vam oblidar de descansar i em sembla que al final de les vacances ens havíem tots aprimat una mica (menys la Marta es clar). Entre d'altres, vam estar a Le Croisic,

a Batz-sur-mer

a Clisson

i, com no, vam "córrer" davant la béstia més temuda de Nantes

Fins la propera Heike!

Contrasts

2011-05-21T08:37:00.000-07:00

Nantes és ben coneguda a França per ser una ciutat de gent conservadora. Per això no em va sorprendre massa veure la setmana passada una (tot s'ha de dir petitat) manifestació en contra de l'avortament (i la llei vigent sobre el tema). Més m'ha estranyat però veure al mateix indret i tot just una setmana després la Gay Pride Parade (que per cert ha congregat més gent). Conservadora potser sí però com a tot arreu hi trobareu de tot.

Visita d'en Lluís i la Lídia

2011-05-13T15:05:00.000-07:00

El cap de setmana de després de Setmana Santa en Lluís i la Lídia van venir de visita

cosa que ens va alegrar molt, i quan dic "ens" incloc en Bruc que es va fer amic de la Lídia

tot i que a estones semblava que s'abarallaven per rebre els "carinyitos" d'en Lluís

L'altre "cuerpo serrano"

2011-05-13T14:50:00.000-07:00

Aquí també sobren les paraules

St Jordi 2011 - El dia de la rosa i ...... l'article!

2011-05-08T08:39:00.000-07:00

Com cada Sant Jordi jo vaig complir les meves obligacions

però no vaig rebre l'esperada resposta per part de les dones de la casa. El llibre de la Marta encara l'espero i la Heike (que estava de visita aquella setmana) a falta de llibre em va regalar un article de revista!! (això sí estava imprimit a color i, segons ella, era d'una revista important).

I és que qui no es conforma es perquè no vol! Segurament dec haver estat l'únic català que ha rebut un article per Sant Jordi

Cuerpo Serrano

2011-05-08T08:33:00.000-07:00

Sobren comentaris!!

I és que Braderie sona molt millor que "mercadillo"

2011-04-27T12:07:00.000-07:00

Fa unes setmanes el centre de Nantes es va tancar al trànsit per la Braderie anual. Ens hi vam acostar a veure en què consistia el tema però de fet no era més que un "mercadillo" que no feia ombra ni al de Tordera.

Això sí, dir-li Braderie (paraula que per cert ve de l'holandès) li dóna més dignitat

Els tulipans de la Neus

2011-04-09T02:33:00.000-07:00

L'any passat la Neus (via els meus pares) em va portar tulipans d'Holanda.

Després de "dormir" durant tot l'hivern, aquí els tenim. Be, aquí tenim els superviventes, la resta han estat víctimes involuntàries d'en Bruc.

I és que encara no s'ha creat el tulipà capaç de resistir l'impacte d'en Bruc corrent darrera una pilota llençada a la zona equivocada...

Abandono la competició

2011-04-02T15:57:00.000-07:00

Han estat prop de cinc mesos de durs esforços com menjar xocolata continuament i evitar qualsevol tipus d'esforç que em pogués fer cremar calories però ho he de reconèixer, he perdut: la Marta ja té una panxa més gran que la meva. I si no us ho creieu comproveu-ho vosaltres mateixos. No cal que digui qui és qui oi?

aquí podeu veure el somriure de la contenta guanyadora!

França reconeix unilateralment la independència

2011-03-18T22:40:00.000-07:00

Com podeu veure en aquesta imatge que m'envia la Neus, sembla que, sense que jo me n'assabentés, França ha decidit de forma unilateral reconèixer la independència de Catalunya.

Em pregunto si l fet de què per anar a l'Espanya calgui anar cap a la dreta també conté un missatge subliminal...

L'aniversari de la Marta (i en van...)

2011-03-13T10:32:00.000-07:00

A última hora (i degut a certes pressions externes :-) ) vam decidir fer una petita festa per celebrar l'aniversari de la Marta.

Com sempre, no van faltar les exquisites culinàries de la Marta (aquí preparant mini-hamburguesa amb mostassa de Dijon i cogombre)
bons amics

i regals

tot i que molt em temo que algú li va robar el protagonisme a la Marta

Alps (II)

2011-03-06T03:51:00.000-08:00

Molta neu

i totalment equipats per disfrutar de l'esquí

i per recuperar-se de l'esforç després!

Temps de jonquilles

2011-03-06T03:47:00.001-08:00

Aquestes semanes estan florint les "jonquilles" i avui fins i tot hi havia una parada especial al mercat venent rams de "jonquilles" a dos euros. No cal dir qui se n'ha emportat un.

Esquiant als Alps (I)

2011-02-26T12:37:00.000-08:00

Com heu pogut deduir de l'entrada sobre el cap d'any, aquest Nadal vam passar una setmana i mitja als Alps francesos (en concret a Val Cenis).

La manera d'arribar-hi va ser una mica complicada (de fet no hi ha manera fàcil d'arribar-hi tot i que segurament nosaltres vam triar el camí més llarg: vam travessar 6 països europeus en 1 dia!!!!).

Per començar vam volar de Barcelona a Munich a trobar-nos amb la nostra principal companya d'aventures d'aquestes vacances: la Heike

A continuació amb el seu cotxe vam començar un viatge de 700 km travessant paratges nevats d'Alemania, Àustria, Suïssa, Itàlia per arribar a França
Aquí ja a l'apartament
de fet al primer d'ells perquè al cap d'un parell de dies vam demanar que ens canviessin ja que a la nit havíem de trobar solucions originals per combatre el fred per la mala calefacció de l'apartament.

Sort que durant el dia fèia molt de sol i podíem disfrutar de les meravelloses pistes (per gent principiant com nosaltres) del complex.

Mercats de Nadal

2011-02-12T12:19:00.000-08:00

Pels volts de Nadal la ciutat s'omple de mercats de Nadal com la gran majoria de ciutats franceses (el més típic és el de Strasbourg). N'hi ha de menjar i de regals, de més alternatius i de més artesans però en tots ells es pot beure vi calent (segons la meva professora de francès, l'únic que val la pena d'anar a passejar pel mercat; tot i que aquesta és una opinió que jo no comparteixo!)

Cal abrigar-se bé!

2011-02-12T12:13:00.001-08:00

Una mica de neu a Nantes

2011-02-05T15:20:00.000-08:00

A Nantes neva poc però cada any la ciutat es tenyeix de blanc una o dues vegades. Dura poc però deixa alguna escenes "de foto" que un parell d'amics es van encarregar d'immortalitzar.

Cap d'any amb alemanys

2011-02-05T15:00:00.001-08:00

Per primera vegada el cap d'any ens va agafar fora de Catalunya. Més concretament esquiant a la Val de Cenís (fotos aviat) amb un grup d'alemanys i una canadenca que van venir també a passar la nit de cap d'any al nostre apartament.

A nivell televisiu, el programa de cap d'any de la televisió francesa és exactament igual (de bo o dolent depèn dels gustos) que el de la televisió espanyola. Mateix estil, mateix "look", mateix format,... Una diferència però, allà no connecten amb res durant les campanades. Simplement les compten dins el mateix programa. Una mica desangelat.

De tota manera, no vam estar precisament mirant la tele durant la nit. Per començar vam estar ocupats preparant una fondue de formatge per sopar.

Amb un resultat no positiu, o per ser més exactes, aigualit...

però en fi, com vaig poder comprovar, el fet de què l'alcohol (pels qui en beuen) fa que tot sembli millor, no només s'aplica a la cerca de parella dins una discoteca, i tots els convidats van menjar amb molta gana.

i pel què fa a la festa de després, com es pot veure hi ha coses universals,

els francesos i alemanys tiren petards i focs articials per cap d'any (això jo no ho sabia) i quan l'endemà és l'últim dia de ski millor anar a dormir a una hora que permeti encara esquiar l'endemà.

Carcassonne

2011-01-30T05:57:00.000-08:00

De viatge cap a Mataró vam fer nit a Carcassonne. Com totes les ciutats en aquesta època, hi havia un mercat de Nadal, una petita fira i una pista de gel a l'aire lliure amb DJ incorporat.

Al matí següent, abans de reprendre el camí vam visitar, com no, la part antiga. Molt maca, especialment per fora, per dins no és res més que una seqüència infinita d'establiments per turistes.

amb, potser una de les poques?, escoles bilingües occità-francès que encara sobreviu el centralisme francès (ens queixem de Madrid però aquí és encara més exagerat).

En Bruc, la Marta i la boira

2011-01-30T05:35:00.000-08:00

(fotos passejant pel parc de Procé)

Un dia dur...

2011-01-23T09:50:00.000-08:00

... es mereix un bon descans

fins al punt d'anar a esperar el menjar amb la manta sota el cul, no sigui cas que trigui i el terra estigui fred!

Patates liles

2011-01-23T09:44:00.000-08:00

Hem descobert una varietat de patata tradicional francesa, anomeanda vitelotte noire, que té la particularitat de ser de color lila (no només la pell que és tirant a blau fosc/negra) sinó també la patata en sí.

El gust no està gens malament però s'ha de dir que primer cal superar l'"angúnia" de menjar una patata d'aquest color (i, encara més, el cost de comprar-la ja que de moment és de les patates més cares que hem vist mai, a uns 6 euros el kilo).

De moment no hem repetit l'experiència però si vols donar un toc diferent als teus plats és una varietat de patata a considerar

L'omnipresent barbacoa

2011-01-23T09:36:00.001-08:00

Si hi ha alguna cosa universal és reunir els amics al voltant d'una barbacoa. Repassant les fotos, veig que aquest any n'hem fet un munt. Això sí, encara tenim pendent la nostra per celebrar la inauguració de la casa (la "crémaillère" com en diuen aquí). Quan torni la calor ...

Europa comença als Pirineus

2011-01-09T13:12:00.000-08:00

I és que no ho poden evitar, ho tenen tant a dins que fins i tot quan estan mantenint una conversa amable els hi surt de dins.

Aquest matí al mercat:

Venedor: Quin accent més bonic que tens! (N. del T. : manera francesa de dir "se´t nota un c... que no ets d'aquí"

Marta: Som de Barcelona

Venedor: Ah, deus notar molta diferència en el temps que fa oi?

Marta: Sí, allà fa més calor

Venedor (amb un somriure, cofoi d'haver entretingut la nova clienta): És que a Europa fa més fred.

Visita dels pares

2010-12-12T12:20:00.001-08:00

Al setembre, vam rebre la visita dels meus pares durant uns (escassos) cinc dies,

durant els quals vam tenir temps de visitar els parcs de la ciutat

visitar la part de baix de l'Erdre

anar a la fira

i fins i tot arreglar el jardí

i fer nous amics

això sí al final de tant turisme jo i en Bruc vam quedar esgotats!

El dia del bigoti

2010-12-12T12:06:00.000-08:00

No sé exactament com va començar tot però es va decidir que un divendres a la tarda tots aniríem a fer una cervesa amb bigoti (de fet després vam veure que el "moustache day" existeix de veritat a nivell internacional).

Les meves obligacions professionals no em van permetre deixar-me molta barba els dies anteriors o sigui que només vaig poder lluir una decepcionant "sombra" sobre el llavi. Com podeu veure a les fotos altres tenien bigotis realment impressionants (alguns tant, que s'han negat a aparèixer a les fotos!)

El vi "beaujolois nouveau"

2010-12-12T12:01:00.001-08:00

Cada tercer dijous de novembre es posen a la venda les ampolles del vi "beaujolois nouveau" de l'any. No entenc de vins però possiblement és un concepte semblant al del nostre vi novell. El "beaujolois nouveau" és un vi que només ha estat fermentat unes poques setmanes.

De totes maneres, la consumició d'aquest vi s'ha covertit en un esdeveniment nacional i com a tal no podíem estar-nos de provar-lo. A mi em va agradar però tenint en compte que no m'agrada el vi no estic segur de si això deixa el beaujolois en un bon lloc o no.

Nantes - Capital verda d'europa el 2013

2010-11-27T14:45:00.000-08:00

Nantes acaba de ser nominada capital verda europea de l'any 2013. Més detalls aquí

A veure què organitzen per celebrar-ho (no hi ha res segur en aquesta vida però en principi el 2013 encara hauríem de córrer per aquí)

Coses d'homes

2010-11-27T14:36:00.001-08:00

Context: Jo i la Marta esperant torn en una botiga de formatges. Un "clàssic" exemple de francès d'edat avançada darrera nostre.

Ens toca el torn i la Marta demana els formatges que volem. Immediatament, l'home de darrera estossega i deixa anar un "les coses no es fan així". Jo que em pensava que a la millor estàvem demanant els formatges equivocats li demano a què es refereix.

Resposta: a França són els homes s'encarreguen de comprar el formatge i el vi. Vaig salvar la situació dient que era turista...

Cançons popular franceses...

2010-10-23T08:34:00.000-07:00

A força de sentir-la al carrer he après la meva primera cançó francesa (tot s'ha de dir però, que crec oportú no cantar-la públicament, segur que de seguida enteneu perquè). La lletra fa així:

Sarko, si tu savais…ta politique, ta politique.
Sarko, si tu savais… ta politique où on se la met.
Au cul ! Au cul ! Aucune hésitation

Si la voleu veure cantada en directe (tot i que una variant i amb mala qualitat de so) mireu aquest video. Com podeu veure és una cançó que arrossega multituds.

http://www.youtube.com/watch?v=Pg-ksMdl8GA

Sant Jordi 2010

2010-10-11T05:10:00.001-07:00

Per si algú en tenia dubtes, adjunto la prova de què, un cop més, vaig complir amb les mevs obligacions el dia de sant jordi

Per cert les dues fotos estan preses a l'antic apartament de 20 m2 on vaig viure de gener a maig. Bàsicament, el què es veu a les fotos és l'apartament sencer (excepte el lavabo i la mini-cuina que està just al costat del microones que es veu al fons).

No va ser fàcil però vam aconseguir sobreviure en aquestes condicions precàries!

La nova casa de Nantes: les golfes

2010-09-19T12:29:00.000-07:00

i ja per acabar fotos de les golfes. Molt grans i després de la neteja i adequació a fons feta per la Marta i els sogres ara també habitables.

La nova casa de Nantes: les habitacions

2010-09-19T12:21:00.000-07:00

i seguim ara per les habitacions.
Aquesta primera "habitació" (de fet un replà de l'escala prou gran) estava destinat a ser la del gos tot i que no va trigar ni dos semanes a colar-se de forma permanent a la nostra l'habitació dels convidats (podria ser la vostra :-) )

i la nostra. Els mobles com sempre barreja total: IKEA, mobles portats de Canadà i mobles portats de la casa de Barcelona.

La nova casa de Nantes: la cuina i l'entrada

2010-09-19T12:15:00.000-07:00

una foto de la cuina (per cert, aquí a França quan llogues un pis te'l donen completament buit, no hi ha ni cuina ni nevera cosa que per la gent que té pensat viure poc temps aquí és realment una p...) i de l'entradeta (foto per la Heike!)

La nova casa de Nantes: el menjador

2010-09-19T12:03:00.000-07:00

i seguim pel menjador, on el regal de comiat dels amics canadencs ocupa un lloc destacat (per cert, no és que sigueu tontos, l'acudit no s'entén sense el context adequat) jo i en Bruc al sofà (no sé pq la Marta sempre em fa fotos quan estic amb l'ordinador, sembla que no sàpiga fer res més!)
una altra foto de la veritable estrella de la casa
i la resta del menjador amb la sortida al pati

La nova casa de Nantes: el jardí

2010-09-19T11:53:00.000-07:00

Ha passat ja un any des de l'última entrada al blog. Un any que com tots ja sabeu ha estat molt mogut. Hem deixat Canadà i ara vivim a França (des del gener jo i des del maig la Marta) i més concretament a Nantes.

Encara espero anar omplint el buit d'aquest últim any amb totes les fotos emmagatzemades a l'ordinador però de moment us poso unes quantes fotos de la casa que hem llogat aquí a Nantes (un cop va arribar la Marta, mentre jo estava d'"avanzadilla" em vaig haver de conformar amb un mini-apartament de 20 m2).

Comencem pel jardí (i la barbacoa, després d'estar a Canadà s'ha convertit en un element imprescindible)

i l'altra "adquisició" d'aquest any. Hem recuperat el nostre estimat Bruc. I com podeu veure ell està més que encantat amb el canvi!! Què millor que tenir un jardí des del qual podem bordar a tots els gats del veïnat!

i mentre uns disfruten...

altres anem escrivint blogs

Concerts de la setmana: Wilco i Cuff the Duke

2009-10-19T16:27:00.000-07:00

Aquesta setmana ha estat prou mogudeta, apart de Thanksgiving i el Cirque du Soleil va haver-hi temps (a costa de dormir poc) d'anar a dos concerts:

- Wilco al MasseyHall
- Cuff the duke a la Horseshoe tavern

Per diferents raons en tots dos casos vaig anar al concert sense haver sentit prèviament cap cançó del grup. Per sort, els dos concerts van ser una molt agradable sorpresa. Dues bandes molt bones (a diferent nivell es clar, Wilco és un grup més que consagrat mentre que Cuff the duke tot i tenir ja 4 discs estan fent ara mateix el salt de grup indie a grup mainstream dins l'escena musical canadenca) i musicalment força impressionants, al concert de Wilcom vam arribar a comptar 23 guitarres diferents (cosa que implica que, apart de tenir molts diners, es preocupen per aconseguir el so més adequat a cada cançó). Molt recomanable escoltar-los una estona.

Si tot va bé, el proper concert serà Miracle Fortress un grup de Montreal que ens va animar l'anada en cotxe a l'Algonquin Park l'any passat.

Cirque du Soleil - OVO

2009-10-17T16:18:00.000-07:00

Aprofitant la visita del Cirque du Soleil a Toronto, vam decidir anar a veure el seu espectacle OVO

Era la primera vegada que anava a un espectacle del Cirque du Soleil o sigui que no puc comparar aquest espectacle amb altres però la veritat és que tots dos vam quedar encantats amb el show. Se'ns va passar el temps volant veient la fantàstica posta en escena, els malabarismes i l'estètica de l'espectacle. Fins i tot els hi perdonem els errors que van cometre (més d'una caixa va caure i també un trapezista).

Podeu veure el trailer d'OVO aquí , però no ho feu si teniu intenció d'anar-los a veure quan es passin per prop de casa vostra. He mirat el trailer a posteriori i la veritat és que si l'hagués mirat abans d'anar-hi m'hauria sorprès molt menys.

Visita de la Neus i en Sergi

2009-10-11T01:04:00.000-07:00

La meva germana em va fer servir d'excusa perfecta per visitar Canadà.

cosa que va obligar a la Marta a fer hores extres a la cuina, especialment per intentar trobar algun plat que satisfés totes les restriccions imposades pels peculiars gustos de la Neus.

entre àpat i àpat, vam (van) tenir temps de visitar bastants llocs típics d'aquesta part de Canadà, i a més fent pàtria, que com Les Santes res.

això sí la Neus no pot evitar ser una Cabot i un dels seus millors moments durant les vacances va ser trobar una moneda de 2 dollars al terra.

i fins i tot va tenir temps per gravar un anunci que ajudés a pagar les despeses del viatge
abans de tornar a Mataró amb la seva alegría habitual

S'ha acabat la vaga dels brossaires

2009-08-14T18:32:00.000-07:00

Després de vàries setmanes, l'ajuntament i els funcionaris de la ciutat han arribat a un acord per acabar la vaga. L'efecte més visible de la vaga ha estat l'aturada de la recollida de la brossa amb efectes tant desagradables com els que es veu a la foto i que han estat comuns a tota la ciutat (per sort el nostre edifici, com molts dels blocs de pisos del centre tenen recollida de brossa privada que els hi surt més a compte que pagar les taxes de l'ajuntament i nosaltres no ens hem vist tant afectats). Més d'un turista deu haver quedat desencantat de la ciutat durant aquest període.

Visita d'en Blas i la Lola

2009-08-10T20:32:00.000-07:00

Durant un parell de setmanes al Juliol, vam tenir els sogres/pares (depèn del punt de vista) de visita.

Tot els hi va agradar molt però en Blas disfrutava especialment amb les hamburgueses

i la Lola amb els "muffins"
Entre el munt d'activitats que vam fer, la visita obligada a la CN Tower (a l'hora exacte, començant a sopar de dia i acabant després de la posta de sol per veure les dues versions de la ciutat)

i una escapada de tres dies a NYC on jo i la Marta vam aprofitar per anar a veure "The Lion King" (molt recomanable, especialment per l'escenografia). També molt agradable va ser la visita a Conney island (no us ho perdeu si us queda temps després de "patejar" Manhattan), una part de Nova York que segurament no estem tant acostumats a veure

Benvinguts al paradís (per mi)

2009-07-27T20:00:00.000-07:00

La "nova" botiga de M&Ms de Manhattan és senzillament espectacular i una temptació irresistible per tots els amants de la xocolata.

Com podeu suposar em vaig passar els tres dies següents menjant M&Ms i patint el mal de panxa corresponent (a vegades el plaer implica sacrifici).

La façana (passant vídeos ambientats a la ciutat)

i l'interior de la botiga, amb totes les varietats que us pogueu imaginar (i on venen tot tipus de productes, no només xocolata: samarretes, joguines, plats,...).

Pride Weekend (II)

2009-07-27T19:27:00.000-07:00

Teniem pendent la segona entrega del pride weekend amb informació sobre la desfilada important del cap de setmana.

Doncs la veritat va estar millor que la marxa de lesbianes del dia anterior però al final es va fer igualment aburrida. El problema és que apart de les carrosses de totes aquelles agrupacions que volen només divertir-se (i intenten fer divertir els espectadors) totes les organitzacions oficials (incloent més d'un partit polític) se senten amb l'obligació de tenir representació a la rua, cosa que la fa massa llarga (i segueixo pensant que viure a un carrer de la zona gay de la ciutat ha fet disminuir la meva capacitat de sorpresa).

Us deixo algunes fotos (amb gladiador "catxes" al final) pq us en feu una idea:

La família Armayones

2009-07-27T19:18:00.000-07:00

La família Armayones (ara ja de tornada a Pineda) i la Mariana van venir de visita al pis. Com sempre va ser una vetllada molt agradable

amb un recital (curt però intens) de guitarra per part de la Laura. La sorpresa de la nit va ser descobrir que en David és un fan declarat dels Abba i ens va tatarejar totes les cançons del Mamma mia (que per cert, jo tinc pq algú el va deixar abandonat a l'entrada de l'edifici)

Vancouver (VII) - Bowen Island

2009-07-13T09:00:00.000-07:00

L'últim dia a la ciutat el vam aprofitar per agafar un ferri i visitar una de les moltes illes properes. Nosaltres vam optar per a anar a la Bowen Island (més que res pq estava bastant aprop, si teniu més dies i podeu quedar-vos a dormir fora la ciutat hi ha opcions més interessants).

L'illa en sí, estava molt bé, només està poblada una molt petita part (amb una plaça d'"artesans" que a la Marta, òbviament, li va agradar molt), la resta és un parc natural amb moltes possibles rutes per descobrir-lo, es pot anar per la costa, pujar a una de les muntanyes de l'illa o anar visitar els llacs interiors. Això últim és el que vam fer (amb parada intermitja a una piscifactoria de salmons però que vam trobar tancada). Un dia fantàstic, pràcticament sols al llac i disfrutant de la natura que ens envoltava. L'única pega és que no vam saber veure cap dels cèrvols que diuen que habiten a l'illa (hi ha rumors no confirmats que també hi viu un puma arribat vés a saber d'on).

Vancouver (VI) - Grouse mountain

2009-07-13T08:32:00.000-07:00

L'altra visita típica és anar a a la "Grouse mountain", està a una hora de trajecte de la ciutat però s'hi pot arribar amb transport públic (autobús) i realment val la pena: a l'hivern s'hi pot esquiar i la resta de l'any es pot gaudir d'unes vistes fantàstiques sobre la ciutat i les illes del voltant (sempre que no hi hagi boira, que per desgràcia és molt habitual, per sort, en el nostre cas vam tenir boira només durant la primera part de la visita).

Tot i ser el mes de maig encara hi havia una quantitat respectable de neu o sigui que per uns moments vam recordar l'hivern de Toronto

Un cop al cim, hi ha diversos shows que val la pena veure. Es pot admirar el parell d'ósssos grizzlies que tenen (no durant l'hivern, que com a tot bon ós, aquests hivernen)

veure la comèdia dels llenyataires (on d'una forma prou divertida, dos llenyataires mostren les seves habilitats pujant arbres o llençant destrals en una diana)

o encara millor, veure una demostració d'aus rapinyaires, entre elles la gran àguila calva, animal emblemàtic del país (per cert, que a part de veure aquesta que tenien en captivitat, vam poder veure'n des de la distància moltes d'altres volant pels voltants de la muntanya).

Vancouver (V) - El pont de Capilano

2009-07-13T08:22:00.000-07:00

A tocat de la ciutat tenim el "Capilano bridge", una de les atraccions turístiques més concorregudes. La base de l'atracció és el pont penjant (com el de Rupit però bastant més espectacular, tant per la llargada com per les vistes naturals).

Un cop creuat el pont es poden realitzar diverses activitats (especialment pensades pels nens) i fer un mini recorregut per la zona tant pel terra com utilitzant ponts entre els arbres

Vancouver (IV) - Inukshuk

2009-07-13T08:17:00.000-07:00

La cultura inuit també té el seu lloc a la ciutat

Vancouver (III) - L'apartament

2009-07-12T06:33:00.000-07:00

Encara no he aconseguit mai que la universitat em pagui dies de vacances un cop acabat el congrés o sigui que quan va arribar la Marta vaig deixar l'hotel i ens en vam anar a aquest apartament :

La veritat és que l'opció apartament cada cop m'agradam és. Normalment tens més espai (per ex. el dormitori en una habitació apart) pel mateix o menor preu i l'opció de cuinar i menjar "a casa". Com a contrapartida, el mobiliar és més rústic (per dir-ho d'alguna manera) i moltes vegades no tens els serveis comunitaris que tenen els hotels (e.g. piscina) que de tota manera, jo no acostumo a fer servir.

Vancouver (II) - Stanley park

2009-07-12T06:06:00.000-07:00

Al costat mateix del centre de la ciutat hi ha el grandiós Stanley Park. La millor manera de veure el parc (i de disfrutar de les vistes que ofereix) és llogar una bicicleta.

El parc també conté una mostra dels típics tótems dels nadius americans de la zona.

en alguns moments, costa de creure que estiguis dins la ciutat més important de la costa oest canadenca.

Fotos de Vancouver (I)

2009-07-12T05:46:00.001-07:00

Al maig vam passar una setmana a Vancouver. La ciutat ens va entusiasmar (més que Toronto). La gent va pel món més relaxada (quan ho vaig comentar aquí m'ho van confirmar: "it's a west coast thing" em van dir) i la ciutat és més petita i agradable i completament rodejada de natura: per una banda l'oceà i per l'altra les muntanyes que la rodegen i que permeten navegar a l'estiu i esquiar a l'hivern.

Algunes fotos del centre de la ciutat

per cert que els carrers estaven plens d'àguiles creades per diferents artistes (com les vaques de Barcelona fa un temps o els óssos de Berlín ja fa uns anys)

Pride weekend (I)

2009-06-27T16:17:00.001-07:00

En espera de la gran "parade" (rúa/desfilada/cercavila) de demà, avui hi havia la "dyke march" (traduïnt literalment, la marxa de les lesbianes).

Bàsicament, cada associació de lesbianes de la ciutat tenia una comparsa dins la marxa (algunes simplement eren un petit grup mentre que altres tenien un camió amb música, més o menys decorat per l'ocasió). Era curiós veure la secció lesbiana de totes les associacions cíviques típiques d'una ciutat (des dels jueus, als anti-jueus, als llatins, als protectors d'animals i fins tot la secció lesbiana d'un dels partits polítics importants).

Ja sabia que era un acte més aviat reivindicatiu i no tant festiu ni desmadrat com s'espera que sigui demà però m'he quedat sorprès de lo recatades que anaven. Òbviament, algunes portaven acompanyament musical i anaven ballant però parlant clar, si es vol veure pit i cuixa surt molt més a compte baixar a la platja de Mataró que no pas anar a veure aquesta desfilada.

A veure si demà no m'oblido la càmara!!

Un altre èxit culinari de la Marta

2009-06-27T16:11:00.000-07:00

I és que a vegades les coses senzilles també triomfen. La pasta de full amb ceba i formatge a les fines herbes de la Marta va ser devorat a la festa.

(i el fet d'haver hagut de preparar la massa utilitzant una cerveza buida no va treure qualitat a la pasta)

NXNE festival

2009-06-24T09:33:00.000-07:00

Dissabte vam assitir a un parell de concerts inclosos dins el nxne festival .

El festival consta de 500 actuacions repartides en 5 dies de concerts. Us podeu imaginar que això implica tenir concerts non-stop a tots els locals de la ciutat. Pots comprar passes diaris que et permeten entrar a qualsevol dels locals per veure les teves bandes preferides (bé, entre les que toquen, que la majoria són bandes locals).

Això és una bona idea si no fos per les cues de gent per entrar als locals (ja havíem comentat que són molt estrictes respectant l'aforament màxim). Si et mous gaire de local, enlloc de veure els teus grups preferits pots acabar veient els teus carrers preferits

Onada de calor a la ciutat

2009-06-24T09:28:00.000-07:00

La regidoria de salut acaba de fer pública una alera per "onada de calor extrema". Això implica (ho acabo de descobrir avui) que s'obren al públic "cooling centers" (no se m'acut cap traducció bona, en podríem "centres per refrescar-se") per evitar que a ningú li agafi un patatús.

Us deveu preguntar a quina (extrema) temperatura devem estar en aquests moments. Doncs uns ridículs 28 graus (i és que com tot a la vida, el calor també és relatiu)

Esperant per entrar al Hard Rock Cafe

2009-06-23T05:10:00.001-07:00

Vam intentar anar a sopar al Hard Rock Cafè i com sempre hi havia cua. Aquest cop però l'espera va ser un pèl diferent. Enlloc d'estar esperant que ens cridessin, ens van donar aquesta peça metàl·lica

que s'il·luminava i vibrava quan la teva taula estava a punt. Així tenies temps d'anar xafardejant la botiga tranquilament.

Intent Récord Guiness

2009-06-23T05:03:00.000-07:00

Toronto va intentar aconseguir el récord guiness de més persones tocant simultàniament una mateixa cançó en un mateix lloc. No es va aconseguir (es va arribar a 1600 i encara n'haguessin fet falta 200 més) però la imatge de la plaça plena de guitarristes va valer la pena.

Això sí, aquesta gent no sap organitzar aquest tipus d'actes festius. Enlloc de ser una festa, semblava més un funeral, no hi havia cap tipus de "feeling" entre els participants.

Els tenor canadencs

2009-06-07T09:09:00.000-07:00

Ahir vam veure el final del concert (gratuït) que els "canadian tenors" oferien al centre de Toronto. Per sort vam arribar al final pq la veritat és que la qualitat del grup era absolutament deplorable, a mi en particular em recordaven algunes de les actuacions dels Triunfitos a principis del concurs.

No ho sé, potser l'equip de so no era el més adequat o tocar a la plaça a l'aire lliure pel seu tipus de música tampoc no va bé, però no vaig aguantar ni una cançó sencera. Això sí, l'altra gent se'ls escoltava. Jo no entenc d'Opera, però potser aquí en general encara menys i per això qualsevol cosa pseudooperística agrada. Ves a saber.

Visita al Darlingon Provincial Park

2009-05-24T03:13:00.000-07:00

El darlingon parc, situat a les afores de Toronto (en concret a l'est d'Oshawa, a una hora en cotxe de la ciutat) és perfecte per fer un picnic al costat del llac. Especialment a la primavera, quan encara hi ha molt poca gent a la zona (bàsicament pq encara fa fred, com demostra la cara de la Mariana, la Mabia i la Marta)

vam poder veure alguns ocells

recordar emocions ja oblidades

i compartir un dinar a la "platja"

(pq veient aquesta foto qui diria que no estem al costat del mar?)disfrutant de les vistes

The chefs' house

2009-05-24T02:51:00.000-07:00

Com a bons aficionats a Hell's Kitchen, vam anar a dinar a la chefs' house, el restaurant-escola del centre "for Hospitality and Culinary Arts".

Va ser divertit veure els alumnes fent pràctiques de cambrer, cuiner, ajudant de cuina,... sempre sota l'atent vigilància d'alguns professors (i a més, amb càmares que els graven i retransmeten la imatge a les televisions repartides pel local per tal de què els clients puguin veure detalls de com es preparen els seus plats). Segons el què ens van explicar, cada alumen passa per tots els possibles rols del restaurant durant el seu aprenentatge (com més veterà, més va "pujant" de categoria fins arribar a fer de cuiner).

A més a més, com que vam ser els primers a fer una reserva per Internet, ens van regalar salsa per la barbacoa!

Celebrant dilluns de pasqua

2009-05-23T16:10:00.000-07:00

El dilluns de pasqua (ja ho sé, fa temps d'això) vam anar a casa l'Anita i en Kay a celebrar-ho tots junts. Per ells és una festa molt senyalada. Es veu que acostumen a anar a missa al matí (a primera hora) i després s'entaulen durant tot el dia.

Com a part de l'apat no podien faltar els ous de pasqua. Malauradament (per mi) en aquest cas els ous són ous dusos de veritat i no de xocolata. Això sí, pintats per l'ocasió. Abans de menjar els ous, però, tenen també el costum de fer un pedra, paper i tissores. El què guanya pica el seu ou amb el del perdedor (cosa que li dona avantatge en el xoc). A qui se li trenca l'ou (sona dolorós ho sé) perd.
Després del dinar vam tenir recital de guitarra clàssica a càrrec de la Màbia
i finalment vam acabar passant la tarda cantant cançons al més pur estil kumbaya.

La Heike va ser l'encarregarda de preparar el pastís (de Maduixa). Per fer-me content però, a mi em va portar un conill de xocolata!!

En resum més de 10 hores amb bona companyia.

Foto Riu gelat

2009-05-23T09:09:00.000-07:00

La nostra foto sobre el Don River gelat ha estat reaprofitada per il·lustrar una entrada d'aquest blog
M'alegro que algú més trobi la foto maca

(per cert, hem tornat ja de Vancouver, a veure si aquest cap de setmana ens posem una mica al dia amb les fotos del blog)

Veieu quelcom estrany a la foto?

2009-05-03T11:33:00.001-07:00

La little Martha

2009-05-03T11:28:00.001-07:00

La "meva" Marta no és la única del grup. Casi al mateix temps que arribàvem nosaltres, la little Martha va arribar al món. Per molt que sigui canadenca de naixement, és una alemana de cap a peus (a la foto potser no s'aprecia però té una cara d'alemana que no li treu ningú) com no podia ser d'altra manera tenint com a pares dos alemanys: la Dagmar i l'Oliver.

Ha tornat la neu?

2009-05-03T11:24:00.000-07:00

Per sort no, però es veu que estaven filmant una pel·lícula per la zona i havien decorat el carrer amb neu artificial. Feia poc que la tenien natural però els hi deu ser més barat filmar amb bones condicions climatològiques encara que això impliqui falsificar la neu.

Brunch amb multa inclosa

2009-04-22T19:20:00.000-07:00

Fa un parell de diumenges vam tornar al Drake a fer un brunch amb en Manuel i la Mariana. El menjar tant bo com sempre (l'aperitiu de crosant amb nocilla deliciós) tot i que encara feia fred per gaudir de la terrassa. La nota divertida la va posar la Mariana que va rebre una multa d'aparcament. Bé, lo divertit és que sí que havia pagat l'aparcament i tenia el tiquet però (atenció: acudits femenins fàcils en aquest punt) va posar el tiquet de cap per avall i clar, el polícia no va poder comprovar si estava respectant l'horari. En tot cas, va reclamar i li han tret la multa

The real jerk

2009-04-22T19:09:00.000-07:00

Aquest és el nom d'un restaurant caribeny que tenim al costat de casa tot i que fins ara no l'havíem provat mai. La paraula "jerk" té diversos significats en anglès i una de les possibles traduccions pel nom seria "el veritable torracollons" (per no fer servir alguna paraula més ofensiva).

En tot cas, l'experiència va estar bé i vam poder degustar alguns plats diferents del què estem acostumats.

Un nou veí animal

2009-04-22T18:52:00.001-07:00

Ja ens havien dit que apart d'óssos rentadors també teniem un altre tipus de veí més desagradable però fins l'altre dia a la nit no el vam veure per primera vegada (de fet és desagradable per l'olor amb el què et pot ruixar però es mou d'una manera bastant graciosa)

això sí, els reis segueixen sent els óssos rentadors i sinó mireu aquest:

Pels seguidors "informàtics" del bloc

2009-04-19T10:20:00.000-07:00

Acabem de llençar un portal dedicat a la modelització d'aplicacions software, el MOLA - MOdeling LAnguages Portal, que podeu veure aquí

En breu seguirem amb els temes habituals del blog, que la càmara de fotos comença a estar plena. Ahir, per example vam veure per primera vegada un nou habitant animal de la ciutat. Era massa petit per ser un ós rentador, massa gran per ser una rata, massa "paticorto" per ser un gat, fins i tot quan m'hi anava acostant i ja desesperat per intentar entendre el què veia vaig arribar a pensar que a algú se li havia escapat un conill (ja sabeu que aquí, en general, els conills no van a la caçola sinó que els fan servir d'animals de companyia).

A veure si algú adivina què era! (pista, que acabés pensant que era un conill era més fruit de la desesperació que no pas d'una semblança física real, l'animal era en qüestió passaria més com un encreuament entre les altres espècies que menciono).

Taxes

2009-04-15T06:43:00.001-07:00

Com si no en tinguéssim prou amb l'Hisenda espanyola, hem hagut de passar comptes també amb la canadenca. Ahir vam pagar un gestor d'aquí pq ens arreglés els papers i sembla que rebrem un xec per correu d'aquí uns mesos amb la devolució. Segons sembla aquí primer et treuen molt, com ja vam comentar en una entrada anterior, i després si cal ja t'ho tornen (i de pas els interessos que han generat els teus diners se'ls guanyen ells). De tota manera, quan vegi el xec m'ho creuré.

Tortilla, sushi y amistad

2009-04-06T15:16:00.000-07:00

Amb aquest original correu, en Manuel, el meu company dels estudis de psicologia de la UOC acabat d'aterrar de BCN ens va invitar a sopar a casa seva, en companyia de l'Andrea (un italo-canadenc), la seva filla (Arianna) i l'Aglaya (una simpàtica colombiana que està passant també unes setmanes aquí).

Nosaltres vam portar la tortilla, l'Andrea i l'Aglaya el sushi i en Manuel, com a bon català, va posar l'amistat que surt més a compte :-D

(bé i moltes altres coses, que ja sabeu que sóc una mica exagerat, però si es va preocupar fins i tot de tenir xocolata per les meves postres!! només falta que la propera vegada s'hi fixi més i no la compri de fruits del bosc).

En Manuel s'estarà uns mesos aquí i properament vindrà també la seva família. Ja us mantindrem informats de les nostres aventures conjuntes.

De moment un parell de fotos del sopar

(pista: en Manuel és el que té cabell)

Concert glasvegas

2009-04-06T15:09:00.000-07:00

Aquesta és la primera de les entrades del blog que tinc atrassades, a veure si em vaig posant al dia.

El divendres vaig anar al concert de Glasvegas, un grup de Glasgow que ens va fer descobrir el nostre amic escocès. El concert prometia (era "sold out" des de feia temps tot i que quan vaig entrar a la sala vaig veure com n'era de petita ja vaig pensar que no tenia tant de mèrit) i les cançons m'agradaven però com a vegades passa, em van agradar més els teloners (dels qui no recordo ni el nom) que el propi grup.

Encara ara no sé si és que el so era horrible per culpa del tècnic de so o per culpa seva. I si era per culpa seva tinc els meus dubtes de si era pq són un grup nou i no massa expert en fer directes, si simplement no saben tocar (i els estudis de gravació fan miracles) o anaven una mica "wasted" (com els va definir en Greg). Segurament una combinació de les 3 coses.

En fi, disfruteu de la seva música però si passen per Barcelona penseu-vos-ho dues vegades.

Quan estava a punt de desar l'anorac

2009-04-06T15:08:00.000-07:00

resulta que comença a nevar de valent un altre cop. No hi ha qui ho entengui, tan bon temps que ens havia fet fins ara.

Concert al horseshoe tavern

2009-03-17T08:32:00.000-07:00

La setmana passada vam descobrir un nou pub de la ciutat, el Horseshoe tavern que ofereix concerts casi cada dia de la setmana (ja hem comentat més d'una vegada que tot i que la ciutat no és precisament "breathtaking", la vida cultural està molt i molt bé).

En aquesta ocasió vam anar a veure els UNITED STEEL WORKERS OF MONTREAL i els The Schomberg Fair

El repte dels canelons (III): ÈXIT TOTAL

2009-03-16T20:26:00.000-07:00

Al final tot va anar com una seda. El menú va ser:
- Patates braves amb xoriço
- Salmorejo cordobés
- Croquetes
- i el plat estrella: canelons

Tot va quedar molt bo, de fet massa bo i tot pel meu gust. Em van deixar sense sobres (fins i tot em van demanar si els hi podien fer tapers amb el canelons que van sobrar), sort que la Marta ja n'havia congelat directament uns quants!!

Com a regal la Marta va rebre una guitarra i unes cordes pq es vagi posant en forma

P.S: Amb l'excitació del menjar vaig oblidar de fer més fotos durant la festa. Si me n'envien alguna que valgui la pena actualitzaré el blog