dissabte, 26 de febrer del 2011

Esquiant als Alps (I)

Com heu pogut deduir de l'entrada sobre el cap d'any, aquest Nadal vam passar una setmana i mitja als Alps francesos (en concret a Val Cenis).

La manera d'arribar-hi va ser una mica complicada (de fet no hi ha manera fàcil d'arribar-hi tot i que segurament nosaltres vam triar el camí més llarg: vam travessar 6 països europeus en 1 dia!!!!).

Per començar vam volar de Barcelona a Munich a trobar-nos amb la nostra principal companya d'aventures d'aquestes vacances: la Heike


A continuació amb el seu cotxe vam començar un viatge de 700 km travessant paratges nevats d'Alemania, Àustria, Suïssa, Itàlia per arribar a França
Aquí ja a l'apartament
de fet al primer d'ells perquè al cap d'un parell de dies vam demanar que ens canviessin ja que a la nit havíem de trobar solucions originals per combatre el fred per la mala calefacció de l'apartament.

Sort que durant el dia fèia molt de sol i podíem disfrutar de les meravelloses pistes (per gent principiant com nosaltres) del complex.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Mercats de Nadal

Pels volts de Nadal la ciutat s'omple de mercats de Nadal com la gran majoria de ciutats franceses (el més típic és el de Strasbourg). N'hi ha de menjar i de regals, de més alternatius i de més artesans però en tots ells es pot beure vi calent (segons la meva professora de francès, l'únic que val la pena d'anar a passejar pel mercat; tot i que aquesta és una opinió que jo no comparteixo!)







Cal abrigar-se bé!


dissabte, 5 de febrer del 2011

Una mica de neu a Nantes

A Nantes neva poc però cada any la ciutat es tenyeix de blanc una o dues vegades. Dura poc però deixa alguna escenes "de foto" que un parell d'amics es van encarregar d'immortalitzar.



Cap d'any amb alemanys

Per primera vegada el cap d'any ens va agafar fora de Catalunya. Més concretament esquiant a la Val de Cenís (fotos aviat) amb un grup d'alemanys i una canadenca que van venir també a passar la nit de cap d'any al nostre apartament.
A nivell televisiu, el programa de cap d'any de la televisió francesa és exactament igual (de bo o dolent depèn dels gustos) que el de la televisió espanyola. Mateix estil, mateix "look", mateix format,... Una diferència però, allà no connecten amb res durant les campanades. Simplement les compten dins el mateix programa. Una mica desangelat.

De tota manera, no vam estar precisament mirant la tele durant la nit. Per començar vam estar ocupats preparant una fondue de formatge per sopar.

Amb un resultat no positiu, o per ser més exactes, aigualit...


però en fi, com vaig poder comprovar, el fet de què l'alcohol (pels qui en beuen) fa que tot sembli millor, no només s'aplica a la cerca de parella dins una discoteca, i tots els convidats van menjar amb molta gana.

i pel què fa a la festa de després, com es pot veure hi ha coses universals,



els francesos i alemanys tiren petards i focs articials per cap d'any (això jo no ho sabia) i quan l'endemà és l'últim dia de ski millor anar a dormir a una hora que permeti encara esquiar l'endemà.